EL MAGATZEM D’EINES ‘TRENTI’ DE LA FIGUERA, ADVOCAT EN TEMPS A SANT ISIDRE. TAGAMANENT, VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia que l’edifici durant un període de temps indeterminat fou utilitzat com estable, i serví també de magatzem o cabana per les eines agrícoles de la mateixa masia , funció que sembla té encara avui.

No havia sabut identificar la fotografia en blanc i negre que publicava l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), d’aquest edifici que es descriu en aquests termes ; de planta rectangular, d'una sola nau i de dimensions modestes, al cos principal s'hi afegí per la cara oest una estructura rectangular més reculada i coberta a una sola vertent que funcionaria com a sagristia.

El Joan l’havia fet- ara en color . anys més tard.

El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i la teulada a doble vessant i coberta amb lloses de pedra rogenca.

Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra rogenca local, situats verticalment i que funcionarien com a reforç de l'estructura.

A la façana principal, la porta d'accés és rectangular i emmarcada amb carreus de pedra vermellosa; l’estructura
acaba coronada per un petit campanar d'espadanya, on s'hi veuen els espais on anava fixada una petita campana.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), en un fragment de la seva obra ‘ Per la Lola’ , filla d’aquesta casa a la que va conèixer en ocasió d’una estada acompanyant a Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), evoca de forma bucòlica – massa potser – aquells paisatges, als que no retornarà més.

De tant temps que no et sentia,

veu, veueta del Montseny,

gairebé no et coneixia.

Mes aixís que et sento dir

d'aquests plans i soledat,

la memòria m'ha tornat

d'aquell dia tan bonic,

quan me'n vaig anar amb l'amic

Pijoan costes avall

i tu et vares quedar dreta

—te'n recordes?— en un pla

prop d'una casa molt vella.

L'Arciset també era allà.

Quina tarda que era aquella!

Pro me'n vaig haver d'anar.

Jo aquí baix i tu aquí dalt,

cadascú ha anat fent sa vida.

La teva és la que més val.

Veus més cel i tens més sol

i vius més a poc a poc,

tens cada fruita a son temps

i cada cosa a son lloc.

Aquí tot va per extrems,

tot... o massa, o massa poc.

http://excursionismecientific.wordpress.com/2012/11/04/sant-isidre-de-la-figuera/
http://www.endrets.cat/text/598/per-la-lola-fragment.html