IN MEMORIAM DEL PRIMER EDIFICI DE LA CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D’ESTALVIS DE CATALUNYA I BALEARS A MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Creuava el Pont del Diable i passava de la comarca del Vallès Occidental, a la comarca del Llobregat jussà,  tot just quasi al final  del pont coincidia a un senyor que estava assentat i que m’explicava que havia estat taxista,  que  viu al Papiol, i que ha vingut caminant,  cosa que ha de fer per qüestions de salut, parlàvem una estona de les limitacions que sens han imposat amb la Covid.19, advertia que tothom n’està molt cansat  -  per dir-ho d’una forma políticament correcta -, i li explicava que venia a retratar façanes esgrafiades, en aquest art, Martorell és una “ potència mundial”. L’home en va dir que ho desconeixia,  i ens acomiadàvem.

 

Contemplava  l’edifici que havia estat la seu de la primera oficina de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Martorell. 

Llegia de la casa de la  Plaça de la Vila, 13 de Martorell, que l'any 1780 consta que la casa pertanyia a Maria de Mora, vídua de de Félix Mora.

 Durant la guerra del Francès (1808-1814) s'hi reuní la Junta Correccional , que durant un temps va estar refugiada a Martorell.

 L'edifici es va enderrocar l'any 1930 per construir-hi un nou edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi de Catalunya i Balears   (que es va  traslladar a la dècada dels 50 del segle XX a la   Plaça Portal d'Anoia, 1 ).

L’arquitecte del nou edifici va ser l’Armand Mas Tulla ( Gelida, l’Anoia, 18 de juny de 1918 +  Barcelona; 29 de gener de 1988 )

http://arxiu.castelldefels.org/wp-content/uploads/2016/09/armando-mas_2.pdf

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12616

 La porta i l'escala de pedra de l'edifici antic van ser cedits i col·locats a la façana que dona al jardí del Museu Santacana, l'any 1966.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. El conjunt de la façana presenta una acurada composició senyorial. Semi pilastres emmarquen tots els buits de façana, carteles ornades amb motius de filigrana (repetits en les baranes de ferro forjat); balustres ceràmiques a las baranes dels balcons ampitadors del primer pis. Medalló amb l'escut de les quatre províncies de Catalunya a més del de la Vila. Coronament de cornisa amb filera de dentellons.

Patrimoni Gencat ens  diu;  a la planta baixa d'aquest habitatge hi va haver a partir del primer quart del s. XX, les oficines de la CAIXA, fins que en els anys quaranta es traslladaren a l'edifici actual.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18604

Que ambdós, el Mapa de Patrimoni, i Patrimoni Gencat, no facin esment de l’arquitecte – la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi de Catalunya i Balears,   SEMPRE confiava la construcció dels seus edificis als millors arquitectes de l’època - és la conseqüència d’un mal costum que s’imposava durant la dictadura franquista, i que la “inèrcia perniciosa “  ha fet perdurar fins a l’actualitat, li hem d’agrair al sàtrapa que   odiava Catalunya i els catalans, i sabia alhora però que “val més matar un home que posar un mal costum”.

Les ocasions de maleir als responsables de la incúria i l’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, son dissortadament quasi infinites. 

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME,   defensa l’autoria de l’Arquitecte Agustín Domingo Verdaguer (1880-1954)  que efectuava la reforma de Can Anglada a Moià, a la capital de la Comarca del Moianès, com a seu de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears, i  aixecava  l’edifici de  Vic.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/02/agusti-domingo-que-no-domenech.html

Martorell més enllà dels seus esgrafiats,  i de l’altíssim honor de tenir entre els seus fills Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ],  ha deixat malmetre els “seus encants naturals”, carreteres, autovies, autopistes, línies fèrries, ponts,.., han encotillat el seu nucli urbà, aïllant-lo.

Les façanes esgrafiades, indubtablement,  son un tresor que Martorell ha de saber explotar per atreure el turisme, i per fer revifar el seu  nucli antic.

 

A qui correspongui, recordar-li que ja fa tard, malgrat que com deia l’Ermessenda de Valrà “  mai és tard mentre toquen hores”, oi?.

Esperem anar ampliant les publicacions,  de moment us deixem uns enllaços que podeu anar llegint,  ens agradaria també que es publiquessin a l’Informador de Martorell,  de la forma en que tinguin per convenient.  

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-rodriguez-patrimoni-inexplicat-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/teniu-dades-de-lus-que-tenia-ledifici.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/03/el-progres-de-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/collegi-de-la-merce-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/el-sindicat-viticola-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/santa-margarida-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/la-colonia-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/sant-genis-de-rocafort-martorell-baix.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-del-diable-que-abans-feia.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/josep-salvany-blanch-heroi-de-catalunya.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/martorell-santa-margarida-de-la-via.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/04/campanar-de-lesglesia-de-sant-ferran.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/escoles-publiques-de-la-ii-republica.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/presencia-de-ferdinandus-serra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-capella-del-jardi.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/esglesia-de-santa-llucia-de-la-torre.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-torre-betlla-i-la.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/teniu-mes-dades-daquesta-casa-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/els-esgrafiats-de-martorell-un-tresor.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-pep-el-garbellador-martorell-el.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/visita-martorell-in-memoriam-de.html

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.760. víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades -   declara 22.568.  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210303_cam_covid19.pdf

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.