La Maria Rosa i el Miquel, “ la parella romànica “ a visitaven l’abril de l’any 2013, i en
publicaven aquestra crònica:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/04/sant-marti-de-villec-montella-i.html
La Rosa Maria Asensi i Estruch , l’Enric Ventosa i Serra , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escrivien de l’església parroquial Víllec, advocada a Sant Martí de Tours, al municipi pi de Montellà i Martinet, a l’espoliada província de Lleida:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0719401.xml
El lloc de Víllec és conegut des de l’any 983, en què apareix en l’acta de
consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que hi tenia una casa amb hort, terres i
vinyes. Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de
Bastanist.
L’església de Sant Martí està situada una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen
darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri,
apareix esmentada per primera vegada l’any 1054 en la publicació sacramental,
feta sobre l’altar de sant Martí d’aquesta església, del testament de Radulf,
arxiprest, que deixà a Gerberga i als seus fills, l’alou que tenia a la vall de
Víllec, el qual, després de llur mort, havia d’ésser per a la canònica de Santa
Maria de la Seu. També llegà a Sant Martí de Víllec una peça de terra situada
sota el noguer.
L’any 1190 Ramon de Canavelles, la seva muller Ava i el seu fill Ramon, com
a dotació del seu fill i germà Arnau en entrar de canonge a la Seu, feren
donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al paborde del mes d’agost, Guillem
de Pinós, de la meitat d’un mas situat a la parròquia de Sant Martí de Víllec.
Entre les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 figura Sant Martí de Víllec,
que pagà de dret de visita 35 sous.
Sant Martí de Víllec és una església d’una sola nau, molt allargada i
capçada a llevant per un absis semicircular, amb un gran frontispici-espadanya
on hi ha la porta d’entrada. La fàbrica és composta en general de carreus ben
treballats i disposats, propis de les construccions del segle XII.
La retratava “ Façana i portal
exterior de l'església de Villec “ 05.1926
, Rossend Flaquer i Gil, del que ens agradaria tenir noticia de lloc i data de naixement,
i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com
- Trobava noticia del seus traspàs a:
Més enllà del color de la fotografia, ningú diria que de les hores ençà, va tenir lloc l’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, prolegomen de la II Guerra Mundial, d’una dictadura quasi
infinita, que es perllongaria en una “democraciola” que limitaria els drets
civils i polítics, i fins d’una sindèmia que s’ha endut prop de 200.000 vides.
L’absis, el primer tram de la nau i el frontispici són les parts del temple
que conserven encara la fàbrica antiga —més o menys apedaçada— de carreus ben
treballats. La resta de la nau fou reconstruïda amb parets de pedra ordinària,
col·locada sense ordre, i arcs formers de reforç a l’interior.
A la part baixa de la façana de l’absis, els carreus són grossos i ben
treballats, posats en filades regulars fins a mitja finestra, si fa no fa. Al
damunt hi ha dues o tres filades de carreus semblants i d’altres de més
grossos, mal posats, que fan l’efecte d’un pedaç amb pedra aprofitada. A sobre,
fins al ràfec de la coberta, hi ha unes filades de carreus més ordinaris,
llargs i molt prims, que tot just arriben als 10 centímetres de gruix. El
tambor acaba sense cornisa.
La finestra de l’absis està una mica desviada cap a migdia; és de doble
esqueixada, amb l’arc de dovelles molt ben treballades que es van aprimant cap
al nucli del mur en forma de falca, algunes d’una sola peça fins al cor
d’aquest.
El primer tram de la nau — uns 2,5 metres — té el mateix aparell que
l’absis i una finestra que mira a migdia, semblant a la d’aquest però amb els
brancals i les dovelles de pedra tosca. És una nau molt llarga amb relació a
l’amplada que té, de planta irregular a causa del tram reconstruït de la paret
meridional, que es desvia.
El tram antic, immediat a l’absis, té una arcada a cada costat, buidades al
mur, de dimensions diferents i obrades més tard. Sota un arc former de l’extrem
nord-oest hi ha la pica baptismal antiga.
Gairebé fins a 2 metres del terra,
l’aparell del frontispici és de grans carreus, la majoria allargats i d’un treball
bastant lleuger. Després hi ha filades de carreus mitjans més allargats. La
part alta està reconstruïda amb pedres diferents, posades en filades bastant
irregulars i no gaire ben anivellades. A dalt acaba amb una espadanya de dos
ulls feta de carreus grossos.
La porta d’entrada oberta al peu del frontispici és bastant ampla. Té un
arc format per dovelles grans ben treballades, amb un guardapols còncau a
l’extradós que circumda l’arc i retorna a les impostes. Sobre la porta un petit
ull de bou descentrat ajuda a il·luminar l’església.
L’espadanya es va eixamplar més tard per tal de donar-li la mateixa amplada
del frontispici i s’hi construïren tres parets més amb pedra ordinària, de
manera que aquest campanar es convertí en una torre coberta a dos vessants.
Des de l’any 1995, la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb
l’Ajuntament de Montellà i Martinet i l’Entitat Municipal Descentralitzada de
Víllec i Estana, es fa càrrec dels treballs de restauració d’aquesta església.
Les obres, dutes a terme en diverses fases, han consistit en la
consolidació i neteja dels murs de l’edifici, la restauració de les cobertes i
el campanar i la dignificació i neteja de l’entorn
Fotografia Jordi Contijoch Boada. 2010 “Vista de l'interior de l'església
després de la restauració”
Per accedir-hi, a Martinet cal prendre la carretera local que va a
Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist.
Víllec és al peu d’aquesta pista, una vegada passada la Roca de Víllec.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19; confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824. víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf
Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de víctimes
Els responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral almenys de moment, confiem que els madrilenys també recuperin el seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada