De l’edifici del Circol , a la Plaça de la Vila, 19, inaugurat l’any 1917, llegia que
fou , dissenyat i construït per
l’arquitecte martorellenc Josep Ros i Ros ( Martorell, 1885 + Martorell, 19 de
març de 1951). Sabem però, que durant els primers anys va treballar amb el seu pare.
Us sembla versemblant que l’edifici “original “ fou obra del tàndem Pere
Ros i Tort (Martorell 1848-1922). Mestre
de obres & Josep Ros i Ros ( Martorell, 1885 + Martorell, 19 de març de
1951)?
Del Circol llegia que ha estat l’escenari de moltes i diferents activitats al llarg dels
seus cent anys de vida.
Centre de la vida social martorellenca durant la Segona República.
Una església provisional en els
primers anys de la dictadura franquista.
Seu de Ràdio Martorell entre el 1951 i el 1967.
I una discoteca als anys vuitanta, són algunes de les moltes funcionalitats que
va acollir aquest edifici camaleó
Actualment és la seu de la Regidoria de Comunicació, Participació i
Cooperació de Martorell.
El Mapa de Patrimoni en diu ; ..al 1916 "el grup del braser" van acordar fundar una
nova societat amb el nom de Círcol Democràtic recreatiu.
La societat va comprar i enderrocar tres cases a la plaça de la vila per
fer-hi construir la nova seu: la de les famílies Argemí, Solà i Pairet; la
majoria de socis tenien una situació econòmica acomodada.
Al 1931, coincidint amb l'època d'esplendor de les societats recreatives
martorellenques, es va construir una tribuna al primer pis i es van ampliar les
llotges del teatre.
Aquest reforma la podem adjudicar a l’arquitecte Josep Ros i Ros (
Martorell, 1885 + Martorell, 19 de març de 1951)
Alguna dada de la nissaga dels Ros de Martorell :
Pere Ros i Tort (Martorell
1848-1922). Mestre de obres.
Josep Ros i Ros ( Martorell, 1885 + Martorell, 19 de març de 1951)
Fill del mestre d'obres martorellenc Pere Ros i Tort i de la barcelonina
Dolors Ros i Maynés va seguir les passes del seu pare i l'any 1911 va
aconseguir el títol d'arquitecte.
Durant els primers anys va treballar amb el seu pare.
Al llarg de la seva trajectòria laboral en Josep Ros i Ros va esdevenir
arquitecte municipal de Sant Llorenç d'Hortons (1913-1950), el Papiol
(1913-1951), Gelida (1914-1951), Olesa de Montserrat (1917-1951), Martorell
(1918-1951), Piera (1920-1951), Corbera (1924-1951), Pallejà (1925-1949), Sant
Sadurní d'Anoia (1932-1944), Torrelles de Llobregat (1932-1951), Sant Andreu de
la Barca (1939-1951) i Castellbisbal (1940-1944), i també va treballar a
Terrassa, Igualada i Sant Feliu de Llobregat, on va deixar obres importants.
http://www.poblesdecatalunya.cat/tema.php?t=1
Va morir a Martorell el 19 de març de 1951 a l'edat de 65 anys.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara 20.810. víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades - declara 22.589. víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210305_cam_covid19.pdf
Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada