Passat llargament el primer any de " presó RENOVABLE" que se’ns imposava amb l’excusa de la Covid.19, enyorat fins al moll de l’os de les sortides per Catalunya, m’entretenia cercant informació sobre les fotografies que m’enviaven i/o publicaven els meus amics/amigues.
Llegia que el decret de divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 , adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa.
Bassegoda, fins a l’any 1969 fou municipi independent, i en formaren part els nuclis de de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous (on hi ha l’antic monestir de Sant Llorenç del Mont) i Llorona, centre de fet de l’antic municipi (bé que oficialment la capitalitat residia a Bassegoda) i on hi havia l’antiga església parroquial de Sant Miquel.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-sant-miquel-de-bassegoda.html
Eren també part de l’antic municipi l’església del Principi, l’església de Sant Joan de Bossols i el santuari dels Corbs.
http://ermitesaltagarrotxa.blogspot.com/2014/01/65-sant-joan-de-bossols.html
Teniu dades i/o imatges del santuari dels Corbs?
Annexat al municipi d’Albanyà, el 1988 aquesta absorció en determinà la incorporació (1988) a l’Alt Empordà en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.
https://gasmountain.com/lliurona-relat-dun-poble-caigut-loblit-marti-lagresa-cumbriu/
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17867
Llegia que l’antiga església parroquial del veïnat de Pincaró, advocada Sant Bartomeu, situada en els vessants nordllevantins del puig de Bassegoda. És una construcció romànica del segle XII, d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada. A llevant, té l'absis semicircular amb cornisa i finestra espitllerada i a ponent, el campanar d'espanyada de doble obertura, de dimensions considerables. L'accés està en un mur lateral i presenta una porta amb arcuacions inscrites sense decoració i una espitllera al seu costat. La façana de migdia s'aprecien diverses fases constructives en el carreuat que tindria a veure amb l'edificació (avui enrunada d'una sagristia o rectoria). Aquest espai es reproduiria també al sector septentrional, on encara avui dia resta d'empeus una construcció quadrangular que podria ser un afegit d'època baix-medieval i reaprofitat fins al segle XIX principis del XX.
A l'exterior també s'aprecien el que hauria estat l'escala per accedir a la zona superior de la teulada i al campanar d'espadanya. Els poms exteriors de la porta d'accés actualment han desaparegut i el forrellat amb cap de drac ha estat substituït.
A l'interior de l'església es pot observar un paviment amb rajol baix-medieval o modern, zona d'altar sobrealçat, i un cos suportat per volta de creueria. A aquest cos s'hi accedeix a través d'unes escales d'obra. En una arcada sota aquesta escala es troba una pica baptismal. S'observa encara el revestiment de guix a totes les parets interiors amb algunes pintures de color blau que taparien algunes inscripcions.
"L’eclesia parrochialis sancti Bartholomei de Pinquerono" a finals del segle XIV. L'any 1304 se cita aquest veïnat coma límit de tramuntana de la vegueria de Besalú i figura escrit en la forma Pinqueró.
En ser suprimides moltes parròquies petites en el segle XVI, la de Sant Bartomeu de Pincaró fou adscrita a la de Sant Pera d'Albanyà, a la qual, segurament, ja havia estat subordinada en altre temps.
Presenta reformes de diverses èpoques.
Una primera consolidació o restauració s'hauria realitzat el 1979 i va ser obra del Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès, de Figueres. Aquest grup possiblement ha realitzat altres actuacions posteriors.
L'espai és desbrossat pel Consorci de l'Alta Garrotxa, que s'encarrega de la tasca de forma bianual.
El martiri per escorxament de Sant Bartomeu, era una premonició del que succeiria a Catalunya ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada