diumenge, 21 de març del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAVA, ADVOCADA A SANT CLIMENT. L'URGELL SOBIRÀ. LLEIDA, LA PROVINCIA " ESPOLIADA"

Sortint de la Seu d’Urgell en direcció a Puigcerdà, a uns 12 km. apareix el trencall que mena a Pont d’Arsèguel. Més enllà es passa Arsèguel  fins trobar una cruïlla, d’on parteix la carretera a la Cava.

 

 


 

 La primera referència documental de l'església de Sant Climent de Cava ve d’un testament de 1037. Però fa referència a un temple anterior que es trobava a l'anomenat Camp Gran de Cava, a mig quilòmetre al nord de la població actual. No se sap en quin moment l'església va ser bastida en l'indret actual.

 

 Al llibre , Catalunya Visió del Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923), i Ton Sirera i Jené (Barcelona, 4 de maig de 1911- Lleida, Segrià, 1975) hi ha una fotografia de l’any de l’església de la Cava, on s’aprecia que es troba feta una ruïna, poc hi resta dels murs, es manté dreta la portalada i una finestra; la coberta enfonsada i el cementiri amagat pels esbarzers...

 

Trobo molt estrany que no aparegui cap fotografia d’aquestes ruïnes a :      


http://cava.ddl.net/secciodinamica.php?seccio=Patrimoni&id_seccio=8675

 

La retratava A. Moras, l’any 1986 . Vista posterior de l'església.

 

 


 

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez,  escriu a:

 

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601am.xml


Sant Climent de Cava


Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI. Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun.

 

Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i tres sous.

 

El poble de Cava restava inclòs territorialment dins la vegueria de Cerdanya, i segons l’autor del Spill…, a la darreria del segle XV era castlà del lloc en Berenguer Santmartí.


L’església, refeta tardanament, és un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, lloc on es dreça la torre campanar adossada a l’església


  La  fotografia és d'un temple d'una sola nau orientada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó que presenta dues llunetes afrontades. Al costat de la porta d'accés hi ha un arc faixó que reforça la volta de canó i que descansa sobre les dues pilastres encastades en els murs laterals de l'església..

 

 


 

            A la capçalera hi ha les restes d'un retaule pintat que presenta tres fornícules i les imatges exemptes que hi havia van ser cremades en la Guerra Civil. L'interior de l'església ha estat repicat i per tant es pot veure el parament intern, que és totalment irregular. La volta està arrebossada. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta.

 

            La porta d'accés és al centre de la façana oriental, formada per un arc de mig punt adovellat i al damunt té un ull de bou. Els murs laterals estan reforçats per un contrafort cadascun.

 

  El campanar és una torre de planta quadrangular i aspecte robust adossada a la capçalera de l'església. S'hi accedeix des de la sagristia del temple comunicada amb la nau de l'església. La coberta és una teulada a doble vessant.

 



  Per la descripció feta, sens dubte, es tracta d'una església construïda en l'edat moderna possiblement en substitució de l'antiga medieval. No presenta tret estilístics que defineixin un estil concret.


 El sistema constructiu és molt similar a l’edifici del Santuari de la Mare de Déu de Boscalt, que visitava suara el Jordi Vila Juncá


 La visitaven  també la “ parella romànica”, que ens expliquen la seva experiència a :

 

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/sant-climent-de-cava-alt-urgell.html

 

 Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Enric Sàchez-Cid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada