L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
municipal/comarcal RENOVABLE “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’ermita de la Marededeu
del Fau, dita també de “les Formigues” o
de “les Alades”, i em deia que ja tenia ganes de tornar a sortir a la muntanya,
malgrat que el dia havia estat rúfol i boirós.
L’Antoni Pladevall i Font , el Joan
Badia i Homs , la M. Lluïsa Cases i
Loscos / i el Jordi Vigué i Viñas, diuen
de l’ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l’antic
terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de
Cabrenys. És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades”.
Ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV.
Segons Lluís Constans, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407,
el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà
indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la
capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una
gran multitud de fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels
bisbes Dalmau de Mur, l’any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia
constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils. L’església,
edificada al segle XV, actualment és abandonada, però de moment s’aguanta en
totes les seves parts. És una construcció molt popular, de perduració de les
formes romàniques.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701am.xml
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026145.xml
Patrimoni Gencat ens diu que l’ermita de la Marededéu del Fau, o de les Formigues, o les Alades, està situada a
uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d'Albanyà, a la
collada del Fau, a la serra del Bac de Grillera.
I la descriu ; ermita d'una sola nau amb absis de planta semicircular
capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del
temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de
l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc
triomfal, però, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una
cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de
l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats
en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és
d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la
llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra
petita ben escairada. Per damunt hi ha un òcul de pedra força reformat. El
parament està coronat per una fina cornisa motllurada que també decora el
campanar. La porta lateral és d'arc de mig punt adovellat. A l'extrem de
llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc tot i que
força degradat i sense cloure.
La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, amb carreus a les cantonades. Els paraments conserven parts dels revestiments arrebossats. El ràfec de la teulada és de rajol decorat amb pintura blanca i vermella de dents de serra.
L'interior està arrebossat i
emblanquinat.
Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament
enderrocada.
L'ermita de la Mare de Déu del Fau o
de Santa Maria, pertanyia a l'antic
terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de
Cabrenys. És coneguda també com l'ermita de "les Formigues" o de
"les Alades".
Els orígens de la capella es remunten a l'any 1315,segons un document en
llatí del Cartulari de "Rúbriques Vermelles", del bisbe Pere de
Rocabertí (1318-1324) que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Girona. El 9 de maig
de 1315,el bisbe Guillem de Vilamarí dona llicència a Guillem Blanc i a Maria
Roquer, esposos, per edificar una capella dedicada a la Mare de Déu, en el lloc
anomenat del Fau, parròquia de Carbonills i els concedeix l'estat i hàbit de
conversos. Fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV. Segons Lluís
Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el vicari
general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als
devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria
del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de
fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de
Mur, l'any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que
aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils.
La nau ha estat molt reformada al llarg dels segles. Entre el XVII i XVIII
es va produir una ampliació de la nau central allargant-la. En aquest mateix
moment, s'hi va situar un cor de fusta, que avui dia no es conserva, i es va
construir el campanar i la façana amb el rosetó.
L'església va ser profanada i cremada durant el 1794 amb l'entrada de les
tropes franceses. A partir d'aquell moment, l'església va esdevenir lloc de
culte puntual.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es
va produir la crema de les imatges, i es van destruir parts de l'església, així com
la campana.
Desprès de la victòria dels sediciosos,
l’edifici es va arranjar, i l’indret va esdevenir lloc d'aplecs
populars.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=36425
Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. ( Salitja
,la Selva, Girona. 10-03-1966 ) .
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-la-mare-de-deu-del-fau-macanet-de.html
Que la Marededéu faci amb la Covid.19 , el que succeïa segons la tradició,
al segle XVII o XVIII, quan per la Diada de la Mare de Déu de setembre, van entrar en
aquesta església milers de formigues
alades que hi van morir formant grosses piles.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada