El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la amb
TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua
del Tossal, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Llegia que la construcció de l'ermita de Sant Antoni del Tossal, erigida en
un espai on no hi ha constància de cap centre de culte anterior, fou ideada per
Antoni Secases i Pagès, originari de cal Rajoler d'Alàs i emigrat a Amèrica. Va
patir una tempesta en el viatge de retorn i això el va fer prometre que si se'n
sortia faria construir una ermita dedicada a Sant Antoni.
Va morir poc després del retornar a Alàs (1927) i el projecte encara estava
per començar.
https://alturgell.webcindario.com/Tossal.html
L'obra fou promoguda per dos amics d'Antoni Secases: Joaquim Dalmau, que
donà els terrenys, i Rossend Dou, apotecari, que es dedicà plenament al
projecte.
L'edifici fou projectat per Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona,
1974) arquitecte autor de projectes com l'escorxador de la Seu d'Urgell (1924),
la biblioteca Escaler d'Oliana (1926) i redactor del primer pla urbanístic de
la Seu d'Urgell (1927).
Patrimoni Gencat en diu; Església de planta central coberta amb cúpula
semiesfèrica sobre petxines, que descansa sobre quatre arcs torals de mig punt,
a partir dels quals es desenvolupen tres espais distribuïts a nord, sud i oest
en relació a la cúpula central.
A. Moras, l’any 1984, retratava “Visió
del campanar”.
El temple està capçat a nord, per una capçalera de planta poligonal, de
cinc costats, i coberta per volta de quart d'esfera. L'altar és exempt i
presenta al front una escena de la vida de Sant Antoni de Pàdua amb rajola
pintada, i quatre columnetes a les cantonades, decorades amb trencadís, un
tipus de decoració inspirat en l'obra de Gaudí que es troba també al mur
presbiteral.
Al sector occidental de l'església hi ha la sagristia de planta poligonal
de cinc costats amb coberta de quart d'esfera.
Al sector sud hi ha una petita nau als peus del temple coberta amb volta de
canó i presenta un cor de fusta en alt que sobresurt respecte de la línia de
façana i fa la funció de pòrtic. Al cor s'hi accedeix per una estreta escala de
cargol que es troba dins d'una caixa circular.
La llum entra a l'església a través de nombroses finestres que consten de
motllura de secció rectangular i arcs mitrats, amb coronament triangular. Dues
d'aquestes finestres s'obren a la capçalera del temple, flanquejant l'altar
major; altres quatre al tambor de la cúpula, dues als laterals de del temple,
dues més flanquejant la porta d'accés. A més, de l'ull de bou de forma
hexagonal a sobre la façana.
L'interior de l'església és tot arrebossat, emblanquinat. Les motllures i
els elements estructurals són de color ocre clar.
S'accedeix al temple per la façana sud on trobem el pòrtic sostingut per
dos pilars de secció quadrangular als extrems i dues columnes estriades d'ordre
dòric que emmarquen l'espai central del pòrtic, ressaltat per un arc mitrat.
Aquest tipus d'arc es repeteix en la porta d'accés i les finestres. La façana
presenta un perfil esglaonat coronat per una creu inscrita en un plafó
quadrangular, decorada amb trencadís. Aquest mateix remat el trobem a les dues
façanes laterals.
El parament exterior és arrebossat i emblanquinat. Les motllures i altres
elements estructurals són ressaltats en color gris i les cobertes exteriors,
encimentades, són de color granat.
La cúpula central té una coberta en forma de piràmide troncada de vuit
costats. Al damunt s'alça un cupulí sostingut per vuit pilarets que conté una
campana. El cupulí està rematat per una creu de sis braços molt semblant a les
que emprà Antoni Gaudí a les seves construccions. Actualment, només la coberta
del cupulí està ornamentada amb trencadís, però abans de la restauració de
1977, aquest tipus d'ornamentació havia estat present a tota la coberta del
temple.
La primera pedra fou col·locada el 22 d'agost de 1930 i el temple era inaugurat
el dia 13 de juny de 1931, dia de Sant Antoni de Pàdua, pel bisbe Justí Guitart
Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) .
En els dies foscos que seguien a la revolta dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de II República, l’ermita fou saquejada i parcialment destruïda i,
malgrat la seva restauració després del conflicte bèl·lic , en la dècada de 1970 tornava a estar força
deteriorada. Ens agradarà tenir noticia
de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com
Avui en dia l'ermita depèn de la parròquia de Cerc i s'hi celebra un aplec
anual el dia sant Antoni de Pàdua o bé el diumenge més pròxim a aquesta
onomàstica.
La “ parella romànica” ens expliquen
les seves impressions a:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/09/sant-antoni-de-padua-del-tossal-alas-i.html
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que assumien el
deure de fer-ho, NO SON BONA GENT.
Joaquinm Dalmau no va cedir cap terreny
ResponElimina