El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i “color
polític “ perquè en valorin la seva
publicació, en matèria de divulgació del
Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de
la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava imatges del santuari de la Mare de Déu de
Boscalt que es troba a un quilòmetre del
poble d'Ansovell, al municipi de Cava, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església del santuari té una sola nau, amb
capçalera plana orientada al nord-oest. La coberta és de doble vessant amb
encavallades de fusta. La nau es troba dividida en tres seccions per dos
parells de pilastres. Sembla que aquestes inicialment suportaven dos arcs
diafragma, dels quals en queda un pròxim a l'altar així com l'arrencada de
l'altre.
La capçalera que pren forma de fornícula a l'interior comunica amb la nau
mitjançant un arc de mig punt. A ambdós costats de la nau s'obren dues capelles
poc profundes a través d'un arc mig punt. En el mur oriental hi ha una finestra
de doble biaix que està cegada. La part alta dels paraments interns estan
arrebossats amb morter de calç i emblanquinats, mentre que la resta està en
pedra vista.
S'accedeix a l'església per un portal, situat al sud-est, d'arc de mig punt
adovellat, el qual està coronat per un ull de bou. El parament extern, sense
obertures, és de reble amb carreus toscament desbastats a les cantonades.
El campanar en forma de torre està adossat a la capçalera. A les cares nord
i sud té sengles finestres d'arc de mig punt. La coberta és de teula a doble
vessant. Per la seva aparença robusta recorda al campanar de Sant Climent de
Cava.
Al sector oriental hi ha les antigues dependències dels ermitans i els
allotjaments dels peregrins.
Les primeres notícies que es tenen de l'església de Boscalt són del segle
XIII a partir d'algunes deixes testamentàries.
Segons una llegenda recollida al segle XVII l'origen del santuari vindria
donat per una imatge de la Mare de Déu trobada per un pastor sota d'un boix
molt gran que està al costat de l'església.
Del santuari, segons una notícia del 1558 en tenien cura els frares
dominics.
Al segle XVIII a més de l'altar de la Mare de Déu n'hi havia un dedicat al
Sant Crist i un altre a Sant Antoni Abat.
El santuari celebrava el dia 8 de setembre, dia de la Mare de Déu, amb el
corresponent aplec.
Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal només va quedar en mans
de l'Església catòlica , el campanar.
L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat
que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868.
En els dies foscos que seguien a la revolta dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República, es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/poemes-la-mare-de-deu-de-boscalt.html
Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930)
El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i
dos trams de teulada.
La retratava A. Moras, l’any 1986. Vista general del santuari.
El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel·lícula Solitud,
basada en l'obra de Víctor Català.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma, Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del
1869 - 27 de gener del 1966)
https://www.canal10.cat/video/18423-projecci-de-solitud-a-l-alfol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada