La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de capçalera recta, amb coberta d'arcs diafragmàtics semicirculars que descarreguen sobre unes columnes de capitells d'ordre jònic, de factura neoclàssica. Perpendicular als arcs hi ha un embigat de fusta que sosté la coberta. Als peus de la nau i sobre l'atri s'alça un cor. A les parets laterals i entre les columnes s'obren grans fornícules que encabeixen figures de Sants. La façana principal deixa entreveure les traces d'una factura barroca de perfils ondulants, un gran semicercle acabat per formes còncaves, amb un gran rosetó al centre i la portada també d'estructura barroca malgrat que les formes siguin menys ondulants. L'església ha estat restaurada recentment, encara que els criteris de restauració han respectat les diferents tipologies estructurals que caracteritzen l'eclecticisme de l'edifici. Adossada a l'església hi trobem una capella que repeteix la mateixa estructura, però de dimensions reduïdes. Portada Porta d'arc escarser amb dues pilastres a banda i banda dels brancals, que sustenten un entaulament llis, amb motllures que diferencien l'arquitrau, el fris i la cornisa, que sosté dos medallons ovalats envoltats de fullatge amb motius religiosos al centre (palmes i pans). Coronant la porta hi ha una fornícula d'arc semicircular ornat amb fullatges als brancals, amb una figura de Sant Andreu amb la creu en aspa, col•locada de nou el 1972. Campanar De torre, format per una base de dos pisos i tres nivells a la torre. Els nivells estan separats per una cornisa formada per motllures de pedra arrodonides i acaba amb una balustrada de pedra que envolta la campana, sostinguda per una estructura de ferro. Les obertures són d'arc de mig punt amb carreus carejats i escairats als brancals, excepte una del primer pis que és un ull de bou i les de la base són quadrades. El parament és de pedra reforçat amb maó a les cantonades i arrebossat i emblanquinat als panys llisos de paret.
Llegia que la pedra destinada a fer l’església ‘nova’ de Sant Andreu de Tona, es treia de les parets del castell en runes. La desmuntaven i la tiraven rost avall i l'atansaven al lloc de la construcció.
El dia 21 de juny de 1802 es posà la primera pedra de la nova construcció.
Durant la guerra del Francès, el 1809, es van cremar les bastides i les cintres de la nova construcció.
Els anys 1813-14 es reprengué la construcció.
L’any 1815 s'acaba de construir el creuer i, ja en ús la nova església, es decidí aturar la construcció per pagar els deutes, acabant-se definitivament el 1829.
L’any 1834 les obres es reprenen, aturant-se de nou el 1840, quedant per fer el campanar i la façana.
La construcció del campanar es va continuar l’any 1897.
L’any 1911 ja devia estar acabat perquè hi ha notícies de la posada del rellotge i durant 1912 es parlava de la instal•lació de les campanes i d'un parallamps.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, es cremà l'església, que va ser reconstruïda per Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), després del conflicte bèl•lic , l’any 1940 es presentaren el plànols definitius.
La façana es va restaurar l'any 1995.
L’any 1996 l'artista local Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va restaurar les pintures murals del presbiteri de les quals n'era l'autor, ja que volia tornar a donar a les pintures el to vitalista que tenien l'any 1945 quan les va pintar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada