La descripció tècnica ens diu ; casa aïllada que vol imitar l'estructura d'un mas. L'edifici té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La construcció té dues plantes. S'hi accedeix per una escala de pedra que condueix a la porxada, de tres arcs, també de pedra picada.
El pis superior queda centrat per tres finestres rectangulars, emmarcades amb pedra, que componen una façana simple però ben proporcionada. Dos medallons de pedra decoren la façana.
A la capella del casal, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, es conserven unes pintures murals de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)
L'obra es va dur a terme gràcies al mecenatge de l'industrial Ricard Viñas Coma de quin traspàs trobava noticia a la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/12/17/pagina-15/33121029/pdf.html?search=Ricardo%20Vi%C3%B1as%20coma
http://photoblog.alonsorobisco.es/2012/01/fotografia-antigua-fabrica-textil.html
Deixava un prec al seu net Yago Viñas Soler;
Necessito els llocs i dates de naixement i traspàs del teu avi, voldria fer un article sobre el Casal Verge de Montserrat de Balsareny.
Saps qui en va ser l’arquitecte ?.
Tens alguna fotografia seva ?.
Gràcies, coneixercatalunya@gmail.com
En la seva resposta em deia :
Bona tarda.
Ricard Viñas Coma 1865-1943. Ricard Viñas Geis 1893-1982 ( Barcelona ).
El casal Verge de Montserrat era l'antic hospital de Balsareny portat per les germanes de l'ordre de les Josefines. Fundat al 1947 com a hospital gràcies a la aportació econòmica del fabricant Ricard Viñas Geis a iniciativa de Mn. Esteve Verdaguer.
El Dr. Jaume Torner, que era el metge d'empresa de les fàbriques Viñas, l’any 1952 va fer una de les primeres operacions a cor obert d' Espanya.
Ho demanaré també a l’Ajuntament de Balsareny.
I pel que fa a la capella del casal, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, m’adreçaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Tots sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Atenen a la meva demanda de col•laboració rebia un email des de Balsareny, en el que el Ramon Carreté Parera , em deia ;
Dels orígens del Casal Verge de Montserrat de Balsareny en parla Francesc Soler Castella al seu llibre ‘Pàgines viscudes’, vol. II (Cercle Cultural de Balsareny – Ajuntament de Balsareny, abril de 1990, pàg. 31-33). També en parla el llibre de Jaume Torner, ‘Del Bages a l’Amèrica del Nord’ (Barcelona, 2001). Tots dos llibres crec que es poden trobar a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Hi ha encara un article del mateix Dr. Jaume Torner: ‘El Casal Verge de Montserrat de Balsareny i els seus metges (1947-1966)’ (Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut. Quaderns, núm. 7, 2005, 28 pàgines).
Malauradament, en cap dels dos llibres no es parla de qui va ser l’arquitecte que va fer l’obra de 1947. L’article de 2005 no el conec, però segurament tampoc no en parla, ja que es centra en aspectes mèdics del Casal. Més tard es va construir un segon pavelló, no sé quan ni a càrrec de qui; el 1990 es va fer una ampliació que unís els dos pavellons, a càrrec de l’arquitecte Antoni Sáiz-Esquerra i l’arquitecte tècnic Josep M. Soler (“Sarment 171, maig 1990, pag. 9).
La darrera ampliació, entre 2006 i 2009, ha anat a càrrec de l’arquitecte Ferran Mateu i Soler; arquitecte tècnic, Josep Ribalta i Comes; execució de l’obra, Construccions Salido-Carrió. Segurament a la Fundació Casal Verge de Montserrat deuen tenir documentació de tot això.
El que sí cal explicar (com ja fan Jaume Torner i va escriure Llorenç Planes al ‘Sarment’) és que el mecenes del Casal no va ser l’industrial Ricard Viñas Coma, sinó el seu fill, Ricard Viñas Geis, qui va voler homenatjar el seu pare fent-lo constar com a patrocinador de l’obra, i va demanar que es dediqués al seu pare, i no pas a ell, la plaça del poble que encara avui porta el nom de Ricard Viñas Coma. En tot cas, el promotor “espiritual” del Casal, l’home que més es va esforçar per obtenir els recursos per a la construcció de l’equipament, va ser l’ aleshores rector de Balsareny, mossèn Esteve Verdaguer.
Cordialment.
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 21-VII-1974 de la capella de la Marededéu de Montserrat, del Casal Montserrat, a càrrec aleshores de les Germanes Josefines de la Caritat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Dels orígens del Casal Verge de Montserrat de Balsareny en parla Francesc Soler Castella al seu llibre ‘Pàgines viscudes’, vol. II (Cercle Cultural de Balsareny – Ajuntament de Balsareny, abril de 1990, pàg. 31-33). També en parla el llibre de Jaume Torner, ‘Del Bages a l’Amèrica del Nord’ (Barcelona, 2001). Tots dos llibres crec que es poden trobar a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Hi ha encara un article del mateix Dr. Jaume Torner: ‘El Casal Verge de Montserrat de Balsareny i els seus metges (1947-1966)’ (Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut. Quaderns, núm. 7, 2005, 28 pàgines).
ResponEliminaMalauradament, en cap dels dos llibres no es parla de qui va ser l’arquitecte que va fer l’obra de 1947. L’article de 2005 no el conec, però segurament tampoc no en parla, ja que es centre en aspectes mèdics del Casal. Més tard es va construir un segon pavelló, no sé quan ni a càrrec de qui; el 1990 es va fer una ampliació que unís els dos pavellons, a càrrec de l’arquitecte Antoni Sáiz-Esquerra i l’arquitecte tècnic Josep M. Soler (“Sarment 171, maig 1990, p+ag. 9). La darrera ampliació, entre 2006 i 2009, ha anat a càrrec de l’arquitecte Ferran Mateu i Soler; arquitecte tècnic, Josep Ribalta i Comes; execució de l’obra, Construccions Salido-Carrió. Segurament a la Fundació Casal Verge de Montserrat deuen tenir documentació de tot això.
El que sí cal explicar (com ja fan Jaume Torner i va escriure Llorenç Planes al ‘Sarment’) és que el mecenes del Casal no va ser l’industrial Ricard Viñas Coma, sinó el seu fill, Ricard Viñas Geis, qui va voler homenatjar el seu pare fent-lo constar com a patrocinador de l’obra, i va demanar que es dediqués al seu pare, i no pas a ell, la plaça del poble que encara avui porta el nom de Ricard Viñas Coma. En tot cas, el promotor “espiritual” del Casal, l’home que més es va esforçar per obtenir els recursos per a la construcció de l’equipament, va ser l’aleshores rector de Balsareny, mossèn Esteve Verdaguer.