La descripció ens diu ; L'església de Sant Cugat, que centra la població, és un edifici de tres naus separades per pilastres. Correspon a diverses etapes constructives, en las quals s'aprofitaren murs i altres materials de les antigues fàbriques. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal allindat i adovellat i un frontó partit. És del 1728. El campanar, que s'alça sobre una de les naus laterals, és de torre amb planta quadrada, cos superior amb els angles aixamfranats i obertures apuntades en cadascuna de les quatre cares. El coronament és format per una doble cornisa i una barana tancada. Retaule de Sant Adjutori. Retaule de fusta policromada, centrat per una fornícula amb l'escultura de Sant Adjutori rodejat per dues pilastres amb altres dues escultures de sants, dos panells amb grotescos i dues columnes salomòniques, tot ornamentat amb fulles d'acant i de llorer estilitzades, espirals, angelets, etc. El coronament inclou una segona fornícula centrada pel tema de l'Esperit Sant i voltada d'elements decoratius vegetals estilitzats de dimensions més grosses que els anteriors. Contorns irregulars. Estilística barroca. Pica baptismal. Es semiesfèrica. Actualment no presenta cap mena de peu. És de reduïdes dimensions, amidant el diàmetre exterior de la boca 72 cm i l'alçada 36 cm. La seva decoració està formada per nou superfícies rebuidades en forma de pètals que convergeixen al fons de la pica. Al nivell de la boca hi ha dos bordons que l'entornen. Sant Crist Crucifix de fusta tallada policromada que presenta el cos gairebé recte, amb un detallat estudi anatòmic i de volum, gens expressionista, amb les mans lleugerament arquejades i els peus creuats. El cap, decantat cap a la dreta, està a la mateixa alçada dels braços, també lleugerament arquejats. Realisme de concepció i de solucions equilibrades. Ha estat restaurada.
Advertia que un bon nombre de municipis disposen d’un mapa de patrimoni cultural, elaborat per la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA.
Això fa pensar en que hi ha al Penedès una ‘sensibilitat política’ vers el patrimoni i la seva documentació.
Més enllà però del nom, aquests catàlegs anomenats MAPA, solen patir d’una certa ‘superficialitat’ i manca de rigor, no son exhaustius quan als elements d’ interès – se’n troben a faltar -, ni tampoc quan a les dades, essent ‘habitual’ trobar línies en blanc pel que fa als autors i/o descripcions brevíssimes, de vegades més que les de info@patmapa.gencat.cat
Sembla que tampoc a Sant Cugat Sesgarrigues tenien Escola Pública abans de la dictadura franquista.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-anteriors-la.html
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963), desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas, fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “
Que Sant Cugat , la Marededéu " remedium praesens et futurum “ i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada