ESCOLA LLUIS PIQUER JOVER. PARETS DEL VALLÈS

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

De l’Escola Nacional de Parets del Vallès, trobava un excel•lent treball de Miles Broughton,’ Mariano Romaní, arquitecte’. file:///C:/Users/Antonio/Downloads/279822-383451-1-SM.pdf

Confirmava que Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 3.01.1900 + 11.12.1966 ) va ser també l’autor de :

EDIFICI I ESCOLES DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/edifici-de-lajuntament-de-sant-fost-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/esglesia-parroquial-de-sant-fost-de.html

ESGLÉSIA DE SANT JOAQUIM DE MARTORELLES
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/martorelles-sant-joaquim-i-el-patrimoni.htm

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL TAULAT. BARCELONA
http://www.arxiuhistoricpoblenou.cat/historia-del-poblenou/

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La recerca m’ha permès fer troballes com aquesta, encara que haig d’admetre que he trobat moltes més dificultats de les que pensava – sóc una ànima càndida- i tenia coll avall que seria una tasca senzilla , comptava amb trobar l’ajuda de les Administracions Públiques catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Les Administracions Públiques catalanes – no he demanat res a les que depenen de Madrid – tenen, començant per la Generalitat de Catalunya poca informació, i en el nivell local, en general poca ‘ predisposició ‘ a fer una recerca en els llibres d’actes anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Insistim a TOTHOM – a Catalunya l’escolarització ha estat una constant – que sou particularment pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de les escoles que s’aixecaven amb anterioritat a la dictadura franquista i/o en els primers anys – existeixin actualment o no - , i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven.

Llegia que el PSC és qüestionava el canvi de nom del Centre
http://www.digitalvalles.cat/index.php/noticies/politica/1322-el-psc-de-parets-proposa-canviar-el-nom-de-l-escola-lluis-piquer-per-la-seva-vinculacio-en-favor-del-regim-franquista

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge amb blanc i negre - sense data - , i dades dels arquitectes :

Mariano Romaní Rius 1926/28 Escoles
Andreu Bosch Planas i Lluís Cuspinera Font 1989 CEIP Lluís Piquer (reforma-ampliació)