Temple del Tibidabo; és un Temple Expiatori. L'arquitecte, Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), que va fer elprojecte, va voler expressar simbòlicament aquesta idea en el conjunt de les seves línies arquitectòniques.
En aquest ideal d'expiació i perfecció, la vall és el símbol del pecat, davant la muntanya que es presenta com una aproximació de Déu. A més alguna cosa millor que la terra de la plana, és la mateixa pedra encara que obscura de la muntanya.
Segueix en perfecció la pedra grisa exterior de la Cripta: carreus en filades, treballats d'una manera bast. Els seus arcs romà-bizantins, ens parlen encara molt de terra i poc de cel.
Sobre la part més alta de la muntanya i una mica enrere, donant conjunt al perfil d'un orant de genolls, hi ha el Temple gòtic. Les seves fletxes són àgils i senzilles com el moviment de l'esperit. La pedra blanca, ordenada expressa una perfecta purificació. I sobre aquesta pedra hi ha el bronze matèria més depurada encara, de l'estàtua del Sagrat Cor de Jesús amb els braços oberts, igual que a la creu entre el cel i la terra.
El conjunt és una fusió de la naturalesa-muntanya-l'esforç de l'home-temple-i el Déu home-estàtua del Sagrat Cor-en ordenada gradació cap a Déu Pare, Rei immortal i invisible. L'obra reflecteix l'ascensió i purificació del factor humà mitjançant el dolor del sacrifici i l'expiació.
A partir de febrer del 1939 després de la guerra i de la destrucció de la Cripta i de l'estàtua del Sagrat Cor de Jesús, es completava l'escalinata i la Capella de l'Adoració. Amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de l'any 1952, els esforços van augmentar i es van concentrar en el tancament del Temple superior, fet aconseguit el 7 de desembre de 1951.
Un any abans, el 3 de desembre de 1950, s'havia beneït la nova estàtua del Sagrat Cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada