divendres, 29 de gener de 2016

SANTA MAGDALENA DE CONANGLE. LES MASIES DE RODA. OSONA

El Sergi Campas Canalias retratava malgrat la boira l’església de Santa Magdalena, al termes de les Masies de Roda, és el darrer vestigi del monestir que estava situat en un meandre del Ter conegut com el Salou.



L’any 1231 hi havia una capella dedicada a Santa Maria.

L’any 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí.
L'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena.

Més tard s'hi bastí una casa pels ermitans que, segons consta, l'any 1451 ja s'hi havia establert.

Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. No queden restes del convent primitiu però si de l'església de tipus rural, amb el portal de migdia i l'absis substituït per un presbiteri trapezoïdal.

L'any 1936, en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República fou molt destruïda, i vers el 1955 fou restaurada pels propietaris, els senyors Baurier. En aquell moment s'hi traslladà un claustre procedent de Vic.

Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església situada damunt un turó de 300 metres d'altitud. És de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb el carener direcció Nord/Sud. El capcer és rectangular i a la part esquerra s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada amb l'aparell irregular a la part baixa i carreus ben treballats a la part superior, on s'obren quatre finestrals d'arc de mig punt, sense campanes, cobert a quatre vessants, de pedra i amb un penell al damunt. A ponent sobresurten dos cossos coberts a una vessant que segueix la inclinació de la teulada de la capella en aquest sector. La façana presenta un portal dovellat, una finestra d'arc de mig punt i una creu a l'extrem del carener. La part dreta s'annexiona al porxo i al mur s'obre un gros portal dovellat amb incisions que denoten una reforma i s'hi endevina l'antiga existència d'un teulat damunt el portal. També hi ha una espiera.

El claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de la capella. Es cobert a dues vessants, una de les quals és més llarga i vessa les aigües cap a l'interior del claustre. A cada costat s'obren quatre arcades d¡arc de mig punt, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos i els angles escairats. Al centre del pati hi ha una gran pedra buidada de forma circular. A ponent del claustre hi ha un portal que dóna accés a la capella. A migdia s'hi forma una mena d'atri. A tramuntana hi ha un portal rectangular per la part interior i a la part externa forma un arc rebaixat. Es construït amb gres de color oliva força assalinat, l'aparell de les enjutes es de pedra blavosa sense polir unida amb morter de calç i de porland. L'estat de conservació es bo.

A la part de ponent s'hi aixequen uns murs d'una edificació civil, sense cobrir amb una finestra de forma ortogonal, de costats desiguals i amb els angles morts. Vers el campanar s'hi obre un portal de forma rectangular amb motllures graonades, la llinda du la data de 1769 i el portal dóna pas a un espai enjardinat.

La taula i el coll de pou, són elements ornamentals situats a redós de la capells i del claustre de l'església.

A ponent de l’església i entre el queixal que queda en mig de les dues anexions laterals, cap a la part de la capçalera, hi ha un coll de pou de planta quadrada bastit amb pedra, per carreus regulars. Està tapat amb una llosa, al damunt hi ha un cap de biga treballat amb una argolla i unes decoracions de ferro que devien estar destinades a la corriola per pujar l'aigua.

A poc metres hi ha una taula d'altar, amb la part de l'ara en baix relleu que s'assenta damunt una piràmide ortogonal. Ambdues unides per una barreta de ferro. La taula destaca per ser d'una sola peça.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada