Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’església de Sant Vicenç Màrtir , bastida a mig pendent entre el castell i l'actual poble, i que en estat de quasi ruïna es troba situada al costat del cementiri.
La descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau, amb creuer i tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular.
Tenia retaules de l'època barroca i pintures (les pintures al fresc fetes per un pintor francès que passà ocasionalment pel lloc). Les restes de les pintures encara es poden veure a les capelles laterals i a la planta central: angelets, músics, decoracions en vermell, marró, blau fosc, etc...
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ka II Republicà, fou destruïda en part l’any 1936, i des d'aleshores fou abandonada.
Era la segona església de Castellolí advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304), la primera fou la del Castell, i la tercera – i actual parròquia - s’aixecava dins del poble.
El Josep Olivé Escarré no pot als seus 89 anys donar crèdit al que veu i ‘viu’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada