dissabte, 9 de gener de 2016

ESTÀTUA DEL TIMBALER DEL BRUC. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré – de 89 anys – a l’estàtua del timbaler del Bruc, en la que onejava el dia 8.1.2016 una estelada.


Llegia al Mapa de Patrimoni del Bruc, que el "Diario de Manresa" del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.

Un any després, el 1809, l’ historiador Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1781 – Madrid, 1834) parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en "Jefe".

Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves ( Santpedor, Bages, 1791 — Santpedor, Bages, 1809?) que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries. Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808.

Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta. La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922) , obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936. La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir.

Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 6 de setembre de 1896, - Madrid, 25 de setembre de 1965), per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc. L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991). Sobre el pedestal de pedra s'instal•là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco.

L’any 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra.

El 10 de juliol de 1954 s'instal•lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix.

L’any 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal•lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col•locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.

El traçat de la Nacional II, que deixa aïllat el nucli del Bruc , ha provocat que moltes persones desconeguin actualment l’existència de l’estàtua.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada