diumenge, 10 de gener de 2016

ERMITA DE SANT ISIDRE. SANT ANTOLÍ. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a l’església advocada a Sant Isidre Llaurador, situada a la part alta del poble, de Sant Antolí, aïllada de qualsevol edificació i que presenta dos moments constructius clarament definits a partir de la seva estructura.


Aquesta església va ser l'antiga parròquia del poble i restà vinculada al bisbat de Vic a partir del segle XI i XII, fins que el 1957 s'entregà al bisbat de Solsona.

La primitiva construcció d'aquesta església presentava una estructura d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular i una porta d'accés al mur sud. Entre els segles XIV i XV s'afegí una segona nau al costat sud, que anul•lar l'antiga porta romànic d'accés i s'obrí una façana nord. Dins de l'església s'hi venera una relíquia de Sant Isidre Llaurador.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que actualment l’edifici se’ns presenta ambdós naus juxtaposades, cobertes exteriorment a doble vessant, i la més primitiva capçada amb un absis semicircular amb una obertura d’una finestra de doble esqueixada. La porta d’accés a l’edifici està situada a la façana nord de la primitiva nau, amb un arc de mig punt de grans dovelles extradossades per una motllura que forma un guardapols. Una placa situada al costat dret d’aquesta porta d’accés ens mostra la imatge de Sant Isidre Llaurador en relleu i una inscripció que diu "ERMITA DE SANT ISIDRE". Al mig de la façana sud, s’obre una petita capella amb coberta a doble vessant. Finalment, un campanar d’espadanya de dos ulls, s’alça sobre l’aresta de la coberta exterior de la nau situada més al sud, en posició paral.lela a l’eix horitzontal de la mateixa. Dins de l’església es conserven estructures de la segona nau que s’afegí al costat sud i que corresponen a les ampliacions dels segles XIV i XV situades al voltant de l’altar de la mateixa, com per exemple la coberta amb volta de creueria o l’estructura d’un finestral apuntat amb decoració lobulada, actualment paredat. L’església disposa també d’una pica beneitera situada al seu interior, davant la porta d’accés. Aquesta se’ns presenta estructurada a partir de fust i vas, sense sòcol. Així doncs, el fust de la pica, de secció quadrada amb les arestes bisellades, arranca directament del paviment de l’edifici. Un collarí motllurat serveix de nexe d’unió entre el fust i el vas de la pica. La part inferior del vas és gallonat i disposa d’un doble cordó motllurat que ressegueix el seu perímetre circular. L’interior del vas està motllurat i mostra un treball apetxinat.
No havia sabut trobar l’accés a l’església de Sant Salvador de Talavera, i tampoc havia trobat cap esser humà al que demanar-li informació.

L’aspecte dels camps amb aquesta secada que es perllonga des de la tardor de 2015 és patètic, esperem que el nomenament de Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, la Selva, 29 de desembre de 1962) com a 130 President de la Generalitat de Catalunya , faci possible que Barcelona deixi de mirar-se el melic, i emprengui accions concretes per millorar la vida de Catalunya i els catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada