SANTUARI DE PARETDELGADA. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

El santuari és format per un conjunt d'edificacions: l'església, porxo, casa de l'ermità, cavallerisses i altres dependències menors. L'església, rectangular, d'una sola nau, fa 28,50 x 9,60 metres i està coberta a dues vessants, sostinguda per l'enteixinat decorat de fusta damunt perpanys apuntats de pedra. Capçalera plana amb creueria quatripartita. Interessants restes de pintura decorativa al sostre, i d'altres canviats de lloc. Té una part romànica-gòtica ampliada a l'època barroca, amb una capella i cambril nous, amb planta de creu llatina de 11,50 metres de llargada per 7,50 metres d'amplada al creuer, i quatre metres a la nau. Porta d'arc rodó, de grans dovelles, amb una petita fornícula i un escut a la clau. Ha estat restaurada en diferents estils i èpoques.

Paretdelgada es construí damunt restes romanes i sarraïnes. A la carta de poblament de la Selva de 1165 s'esmenta ja ‘ad parietes graciles¡’ que és una possible referència a restes de parets romanes. Les primeres notícies documentades que fan referència a les seves edificacions són del segle XIV. Segons la tradició, l'origen de l'ermita és una casa de l'orde del Temple establerta al Rourell. Documentada el 1200, s'hi feren reparacions el 1303.

L’any 1313, l'arquebisbe Guillem de Rocabertí i Desfar donà llicència a la vídua de Ramon Agell, de la Selva, perquè edifiques la casa habitació dels qui tenen cura del santuari.

De l’any 1504 en endavant les obres es refereixen a la capella i a les edificacions anexes. L'any 1518 es construí el cor. El 1523 es bastí la sagristia nova, que és l'actual, ja que la primitiva només comprenia l'espai que avui és el passadís. L'any 1526 es reparà el campanar.

L’any 1600, Pere Blai va fer la traça de la nova capella per a la Verge de la Pietat.

Entre els anys 1739-46 s'hi va fer una ampliació, amb una capella i un cambril.

L’any 1765, després d'un incendi, s'hagué de fer quasi tota de nou.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, va patir greus desperfectes, fou restaurada l’any 1959.

L’advocació de Paret-Delgada, es actualment la Verge de la Pietat, i en altre temps, ho fou la Verge de les Neus; la recent història particular d’aquest Santuari, la trobem explicada en un petit quadre d’uns 20 centímetres2 , en el que hi veiem un petit pergamí escrit a màquina, i un trosset de metall, segurament de bronze, és la resta d’una creu que segons explica el pergamí, fou trobada entre les restes ja apagades de les fustes, quadres , bancs i estris diversos del Santuari, quan en la loteria sinistra de la guerra civil, algú va decidir que el foc seria el millor final, per aquell i molts altres llocs creats i mantinguts per la pietat popular. La Creu de petites dimensions, deuria caure al terra, tant bon punt és va cremar la fusta del suport, i només amb alguna mínima senyal de la barbàrie romania oculta, fins que la curiositat d’un noi ( l’autor del pergamí escrit a màquina ), el va trobar, i va anar a fer companya, a tot un reguitzell de records de guerra infantils, trossos de metralla, casquillos de divers calibre, municions noves, un signe de pau, entre un petit arsenal !

L’autor del pergamí va créixer, i el Crist i els records bèl•lics, van romandre oblidats, desprès de la infantesa, la joventut i la maduresa de l’autor del pergamí, el van dur lluny d’aquella casa, i només amb motiu del traspàs d’un familiar proper, quan va caldre remenar de dalt a baix la casa, la petita caixa dels records de la guerra, va tornar a veure la llum, i en obrir-la aquella petita Creu de Paret-Delgada, i les circumstancies de la seva troballa, se li van fer presents.

L’autor va pensar que calia tornar la imatge al lloc on l’havia trobada, i desprès d’una tasca de neteja i recuperació fins on va ser possible, va confeccionar el petit quadre que conté la Creu i la seva història particular; la resta va ser senzilla, parlar amb el mossèn de la Selva, i demanar-li que li permetés tornar la imatge, dins el petit quadre que havia confeccionat expressament.

Avui la Creu està penjada just, a la part interior del cambril de la Mare de Déu de la Pietat. Crec que és un símbol preciós i m’ha semblat que fora bonic compartir-lo amb vosaltres.

La decoració actual és de l'artista Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928 - Angers, 29 de agost de 2011) (1963).

Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Paretdelgada a la Selva del Camp jussà. Tarragona
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-paretdelgada.html

Entre el 1961 i el 1964, amb motiu dels aplecs que s'hi feien, es convocà un important concurs literari d'incidència nacional, que serien prohibits per la censura franquista, i que es reprengueren l’any 1976 desprès de la mort del sàtrapa.

Actualment s’hi celebra, a l'agost, la festa de la Mare de Déu de Paretdelgada.

El santuari centra la caseria de Paretdelgada (263 habitants l’any 2005).

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, dinàvem esplèndidament al restaurant annex a Paret Delgada, que us recomanem.