SELLUI. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA.

Pallars Sobirà Imatges, publica una fotografia de Sellui, al Pallars sobirà, població a la que Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[ a Sellui (Celluy o Selluy). S'hi pot llegir que el poble està situat a la vora del riu d'Ancs, al capdavall d'un pendís de muntanya, on és combatut pels vents de ponent i de llevant. El clima hi és fred, i s'hi produeixen inflamacions. Tenia en aquell moment 7 cases i una església, dedicada a Santa Coloma, sufragània de la d'Ancs, de la que hi ha una minsa informació ‘´es un temple mitjà, d'una sola nau ampla, amb absis que no es destaca del conjunt de la nau i un campanar alt i estret a l'angle sud-est del temple’. Descriu el territori de Sellui com a pedregós i muntanyós.

Quan a l’etimologia ens diu el diccionari català valència balear incerta; derivat amb el sufix -ui considerat basc per M. Pidal Top. 29; derivat de Cellius o de Selius, cognom gàl•lic, segons Rohlfs Stud. 95.