dilluns, 18 de gener del 2016

ENÈSIMA VISITA A LA SAUVA NEGRA. LA DARRERA FAGEDA

El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 metres d’altitud , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Moianès ], Balenyà, Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de Sauva Negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

Anàvem el Josep Olivé Escarrè, i l’Antonio Mora Vergés, havíem vingut en aquesta ocasió per la C-17, i un cop dins del terme de Centelles, seguíem la carretera que comunica aquesta població amb Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja, la deixàvem per entrar en un vial encimentat , que progressivament i no sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel morro del Porc, i Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d’un intent d’urbanització.

Assolíem en cotxe les alçaries per comprovar que més enllà de l’ànim d’enriquir-se, s’havien oblidat entre moltes coses essencials de senyalitzar la via, en el nostre cas teníem com a destí primer, la fageda de Sauva Negra , i més endavant les restes de l’esglesiola de Santa Maria de Savall , i el petit embassament conegut amb el nom d’aquesta advocació.

El fred intens que feia el dijous 14.01.2016 em desaconsellava en aquesta ocasió intentar accedir amb el Josep Olivé Escarré, fins a la font de Sauva Negra.




http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/11/tardor-de-2010-la-fageda-de-sauva-negra.html

A la tornada però, el Josep Olivé Escarré, insistia en retratar-se dalt del Puigsagordi, tenim sota seu – literalment – Centelles i Balenyà, i amb una esplèndida vista sobre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental.


Qui fa el que pot, no està obligat a més, oi ?.

1 comentari:

  1. Me'n alegro molt pel Josep Olivé i Escarré que en la seva edat és com si li hagués tocat la loteria poder fer aquestes excursions que si no hagués sigut per tu no ho hauria fet mai, encara que no el conec dona-li records meus. Salutacions.

    ResponElimina