diumenge, 31 de gener de 2016

CATEDRAL DE SANTA MARIA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

En el mateix lloc on s'ubica la catedral de Tortosa, havia estat antigament la mesquita musulmana en el segle X i, probablement abans, el fòrum de l'antiga ciutat romana. L’advocació de Santa Maria és recurrent en els indrets recuperats als sarrains, i s’explica bàsicament perquè la figura de la Maria no suscita cap rebuig als que tenen la fe de l’ islam.


La visió dels sostres plans de la Catedral des del Castell de la Suda és un clàssic en les visites a la capital de l’Ebre jussà.

Amb la reconquesta cristiana del 1148, va ser el lloc on es va construir la catedral romànica, entre el 1158 i el 1178. Aquesta seguia una disposició transversal a l'actual temple gòtic, i ocupava l'espai de l'actual Capella de la Cinta.
La primera pedra de l'actual edifici es va col•locar el 1347. Es conserva un projecte de l'edifici signat per Antoni Guarch, del 1345, l'estructura definitiva de l'edifici és però diferent.

El mestre que inicià les obres, i al qual s'atribueix el projecte definitiu, és Bernat o Benet d'Alguaire. El 1441, amb la consagració de l'ara de l'altar major, es va donar per finalitzada la capçalera de l'església. La lentitud de l'obra féu que no s'arribés a l'últim tram de la façana fins a mitjan segle XVII, si bé es va mantenir en tot moment l'estructura gòtica, donant uniformitat al conjunt.


La façana, construïda entre el 1650 i el 1757, és la que marca la diferència estilística. És un projecte d'estil barroc de Martí d'Abaria simplificat per Antoni Ferrer, del qual no es va arribar a finalitzar el nivell superior.
L’enderroc de les cases que hi havia al seu davant ha permès ‘visualitzar’ aquesta magnifica obra.
http://cat.elpais.com/cat/2015/08/30/catalunya/1440956186_339952.html

La descripció ens diu que l'església gòtica és de planta basilical de té tres naus i amb capelles laterals entre contraforts. Les naus i capelles que flanquegen la nau central presenten una degradació envers l'exterior, que permet obrir finestres apuntades amb acabament de traceria, que donen llum a la catedral. Els cinc trams estan definits per grans pilars fasciculars, que sostenen les voltes de creueria quadripartites. Rematant el conjunt trobem l'absis, envoltat per una doble girola fruit de l'absència de murs de separació entre les capelles radials, que en comunicar-se formen un segon deambulatori. A l'exterior, els contraforts de les naus són substituïts per dos nivells d'arcs boterells rematats per torretes poligonals mancades de pinacle superior.

Entre 1672 i 1725 es va construir la capella de la Mare de Déu de la Cinta, luxosa obra bastida amb marbres i jaspis, a la que visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.


Del segle XVIII data també l'actual sagristia, construïda fora del cos de l'edifici gòtic i connectada amb l'absis a través d'una de les capelles radials.

Finalment, del segle XIX és la capella del Santíssim, cos rectangular de tres trams i coberta central de cúpula, que es va construir adossada a la capçalera en el lloc que deuria ocupar la Sala Capitular gòtica.

El claustre, del segle XIII, té planta trapezoïdal. Les arcades de les galeries, molt apuntades i sostingudes per primes columnes de capitells sense decoració, destaquen per la seva austeritat. Els murs del claustre contenen un valuós mostrari de làpides sepulcrals, un bon nombre de les quals estaven a la Sala Capitular. Algunes d'aquestes làpides són anteriors a la construcció de l'actual església. De l'antiga canònica, coneguda com el Palau per haver-hi viscut fins al segle XV el bisbe, destaquen les sales gòtiques del refetor, l'aula major, l'aula menor i el dormitori.



El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l'Olivera, i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l'accés normal a l'interior de la seu.


Em cridava l’atenció el rellotge de sol al que li mancava l’ gnòmon , substituït de forma grollera – parlem de claustre de la Catedral de Santa Maria de Tortosa- per una tija plana.

Respecte a la decoració escultòrica del conjunt en destaquen les claus de volta i els capitells, les trones del sepulcre gòtic de Joan de Girona, el cor del segle XVI, obra de Cristòfor de Salamanca, o el retaule de l'altar major, un relleu de fusta daurada i policromada d'influències italianitzants.

A la capella del sagrari es conserva el Crist del Sagrari, una escultura de marbre del Crist crucificat, atribuït a Damià Campeny i realitzat al segle XIX.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada