És un dels tres pobles d'aquest terme (juntament amb Galliner i Puig de l'Anell) que, geogràficament, no pertany a la Conca Dellà, sinó a la Conca Deçà, o de Tremp.
Està del tot despoblat, i les cases són en ruïnes.
L’Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia actual.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) inclou els tres pobles de la vall en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar ( 1846-1858) . Tot i que esmenta els tres pobles, la descripció se centra en Montesquiu. Diu que és en el vessant d'una muntanya, amb bona ventilació i clima fred. Consta de 18 cases reunides, amb església de Sant Serni i capella dedicada a sant Josep. 13 veïns (caps de família) i 79 ànimes (habitants).
La confusió entre la que fou església parroquial de Sant Urbà, i la capella advocada a Sant Serni, lligada amb la casa Regant, que es manté encara dempeus, vindria doncs des del segle XIX. El copiar/pegar és tant antic com el coneixement de l’escriptura.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-urba-de-montesquiu-isona-i-conca.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-sadurni-de-montesquiu-io-de-regant.html
Recordeu-vos de retratar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i feu-nos-en arribar les imatges a l’email coneixercataunya@gmail.com aquest any en farà 41 de la mort del sàtrapa, i aquesta informació – conservada bàsicament de forma oral – desapareixerà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada