dimarts, 27 de maig de 2014

SANT VICENÇ DE MORIPOL. GÓSOL. BERGUEDÀ SOBIRÀ

El Xavier Burcet Darde, retratava l’‎ església barroca d'una sola nau coberta amb volta de canó i flanquejada per petites capelles a manera d'arcosolis, advocada a Sant Vicenç al dit lloc de Moripol, del terme de Gósol al Berguedà sobirà; la descripció ens diu que la porta és al mur de migdia i el campanar és de planta quadrada, molt massís, i s'alça prop del presbietri al mur de ponent, destacant les seves enormes obertures. El parament és de carreus irregulars i les obertures, en la seva majoria, són allindades de perfil quadrangular. La coberta és d'embigat de fusta i teula àrab a dues aigües.


El lloc de Moripol és documentat des de la baixa edat mitjana, al segle XIII quedà integrat al castell de Fraumir , per integrar-se al terme casteller de Gósol en època moderna, moment en el que augmentà el seu poblament , per aquest motiu es bastí l'església de Sant Vicenç que substituí el vell edifici romànic , que estava sota l'advocació de Sant Miquel ‘Princep de les Milicies Celestials’.

Quan al topònim , el diccionari català valència balear, ens diu que es d’ etimologia incerta; en l'Acte de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX) apareix escrit Mesapolo com a nom del dit llogaret. La forma Mesapolo fa pensar en un compost llatí mensa Pauli, ‘taula de Pau’; aquesta interpretació sembla però inversemblant; davant la variant Mirapol, Meyer-Lübke diu: «En Mirapol existeix indubtablement una variació etimològica popular fonamentada en mirar, i que era tant o més fàcil quan la s intervocàlica podia canviar-se en r; cf. Iravals de Isavals» (BDC, xi, 27). De totes maneres el nom roman obscur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada