La descripció - quasi telegràfica - ens explica que es tracta d’un gran i singular conjunt, aïllat, conformat per varis edificis de tipologia industrial, que defineixen un pati d'accés tancat.
Façana composada amb modulació d'obertures verticals, tancades per portetes i emmarcades amb maó, motius ceràmics i arrebossats. Parets mestres d'obra i cobertes a la catalana a dues vessants.
Les corralines del darrera resten pràcticament desaparegudes.
L’escorxador es va tancar definitivament l’any 1984, i aprofitant el creixement demogràfic i econòmic de la Ciutat – que semblava no tenir aturador - es procedeix a restaurar-lo i remodelar-lo per convertir-lo en un equipament cultural de primer ordre.
Ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com del tècnic que assumia la tasca de reconvertir l’espai del escorxador , en instal•lacions que permeten encabir : l’escola bressol “El Rellotge”, l’Associació de Veïns del barri Templers-Escorxador, l’Aula Municipal de Teatre, el Cafè del Teatre i el Teatre Municipal de l’Escorxador que compta amb 2 sales per l’exhibició de les produccions escèniques, m’expliquen – no tenia ocasió d’accedir a l’interior - que destaca al vestíbul el mural “Retaule de l’Escorxador”, obra de l’artista Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952).
Em deia el nostre sherpa, lleidatà, que possiblement tinc raó en afirmar per Lleida i per arreu – contra el criteri general de ‘aquí no hi res que valgui la pena’ - , que hi ha moltes coses per a veure i ‘viure’, només cal obrir els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada