dijous, 22 de maig de 2014

L’AIGUABARREIG DEL CORB. VILANOVA DE LA BARCA. SEGRIÀ. LLEIDA

En sabia força coses d’aquest ‘ riu estimat’ del que diu l’enciclopèdia catalana ;

Neix a 762 metres d'altitud a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra. Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini (revestit d’al•luvions i enfonsat de 60 a 80 m), continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els olivets i els regatges del canal d’Urgell.http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=81

Es reconstitueix, tanmateix, prop de Bellpuig; passada la vila canvia novament de direcció (WNW) i, a través dels termes de Castellnou de Seana, el Poal, Linyola, Bellvís, Térmens i Vilanova de la Barca, on desguassa aquest afluent a la riba esquerra del Segre, aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), quasi al davant de la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana, que ho fa a la riba dreta al terme de Corbins.

Volia anar fins al punt concret en que lliura les seves aigües al Segre, i en aquesta tasca vaig esmerçar força estona, una xerrada amb els Mossos d’Esquadra – que no en sabien dir el lloc - , i finalment la trobada d’uns veïns , prop de l’antiga església de Santa Maria de Vilanova Barca; que em dèiem; segueixi fins al Restaurat Mas dels Arcs, i des del càmping accedirà a la desembocadura del riu.




Ho feia, superant l’intensíssima capa de pol•len que ho emblanquina tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada