ERMITA DE LA VERGE DE LES ESCALES O DE VILANOVA. SANT MARTÍ SESCORTS. L’ESQUIROL. OSONA

L’ Anna Mora Nogué retratava aquesta esglesiola de nau única, orientada de nord a sud. Està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre i les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats i amplis basaments. L'altar està emmarcat per una espècie d'arc triomfal adossat al mur, damunt l'arquitrau hi ha una petxina decorada amb una voluta a cada costat. El portal d'entrada es troba a la banda de tramuntana, és adovellat i la dovella central té una bonica decoració. Al damunt hi ha un òcul i el capcer és coronat per un campanar d'espadanya sense campana. Els murs exteriors estan molt malmesos. És construïda bàsicament amb pedra. Val a dir que li caldria una bona restauració. la dovella clau Presenta un baix relleu amb el bust de la Verge que sosté l'Infant amb els braços, creuats. El nen, a qui només se li veu el rostre, té els cabells rinxolats i la Verge porta tocat de corona decorada. A cada costat hi ha unes roses de relleu més alt tractades amb molt naturalisme. A la part baixa del bust hi ha un àngel alat del coll del qual penja una corda soguejada i una creu. Cal remarcar el cànon desmesurat de les mans de la Verge i el poc relleu del cos. L'estat de conservació és força bo malgrat trobar-se a l'exterior
És un edifici de gran bellesa que es degué construir al segle XVI i que presenta unes línees que van a cavall del gòtic tardà i del renaixement.

Fou ampliada a principis del segle XIX (1909) – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma - amb la capella del Santíssim. Al costat hi havia una rectoria que va ser incendiada en els dies foscos que seguien a la sedició del militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA l’any 1936 ; tècnicament era sufragània de la Sant Martí, a la pràctica però, va fer de parròquia des del segle XVII fins que s'incendià la susdita rectoria, ja que els seus rectors vivien a prop de l’ermita i celebraven allí els seus cultes.