dilluns, 19 de maig de 2014

NOTRE-DAME DE GUARGA/ GORGA. PREIXENS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Havia fet una primera aproximació a la ‘història’ d’aquesta advocació mariana, que em suscitava moltes i raonables dubtes ;
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-guarga.html

Seguint en la recerca, llegia que el 12 d’octubre de 1560 el Baró ; als Països Catalans, des del segle XIII, era aquesta una designació genèrica (equivalent aviat a senyoria o dominicatura) de tot territori que no pertanyia al rei, dit terra de barons; Francesc d’Espés , contracta un picapedrer perquè aixeques les parets de l’ermita.

Esta documentada la figura dels ‘ermitans’ almenys fins l’any 1750;
http://www.fundacionoguera.com/libros/56%20ELS%20MARGARIT1.pdf pàgina 311

Passada aquesta data Catalunya s’incorporarà al comerç amb les colònies americanes, i amb aquests recursos econòmics, s’arranjaran i/o aixecaran, Castells, Palaus, Cases Pairals, Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris per arreu.
Passava quasi tot un matí fent recerca, i acabava trobant, a la font inesgotable del mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), una possible relació entre aquest GUARGA i el mot d’origen germànic WARJAN amb un significat ‘ protegir, resguardar , guarir, sanar, curar ,..’; curiosament en el Goigs d’aquesta Marededéu es recullen fil per randa totes aquestes accions.
http://3.bp.blogspot.com/-3XMvK-YaDSI/UuOO2EMVC6I/AAAAAAAAVCQ/24jXf1ENWNM/s1600/gorga+2.jpeg

No trobava cap dada que corrobori l’existència d’un Monestir regular, ni fins la presència de ‘’donats i/o donades’ , i demanava informació a monestirs@gmail.com

De la meva lectura de l’enciclopèdia del Romànic no trobava tampoc cap dada que permeti sostenir l’afirmació ; Romànic, barroc XIII, XVIII

Respecte a les dades de ;
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_22318
El santuari de la Mare de déu de la gorga pertany al poble de Preixens, al sector septentrional del terme, a prop del poble de Mafet. Temps endarrere havia estat un monestir-santuari amb certa importància, actualment es troba abandonat i en estat ruïnós. No trobava cap altra font que les afirmi i/o corrobori.

L’actual aspecte d’aquesta zona ens fa pensar que la transcripció ‘gorga’ no té el sentit descriptiu que habitualment tenen els topònims; altrament la caiguda demogràfica a Preixens que tindrà un creixement quasi exponencial entre els cens del segle XVIII i el del segle XIX per assolir el ‘sostre’ en el cens de 1920 quan s’iniciava el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) , per davallar de forma escandalosa a les darreries del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), i tancar l’any 2013 amb només 464 habitants, malgrat l’estat general de misèria a la que les elits politiques corruptes portaven el país, lligat tot amb la disminució en paral•lel de la pràctica religiosa, ens fa pensar en ‘causes lògiques’ per explicar-nos l’abandó d’aquest santuari .

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


P/D Advertia que els ‘lladres de pedres’ havien fet la seva feina des de les darreres fotografies que tenia ocasió de veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada