Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet.
En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.
En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp.
En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Romà d’Abella, i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.
Conserva l'altar del Roser del segle XV, i dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375.
Al juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui joiosament recuperat; és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.
El Josep Salvany Blanch, visitava Abella de la Conca l’any 1920, i retratava des del mateix angle l’església de Sant Esteve, de la que podreu veure’n alguns detalls en aquest enllaç :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella%20de%20conca/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Quan al topònim; es tracta de
paratges, tots més o menys penyalosos, on les roques
apareixen amb múltiples foradets, o covetes o sécs i
badalucs; a la manera de les bresques deis ruses d'abelles. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada