Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, el dissabte
8.7.2023, les restes del que fou majestuós castell de la Guàrdia Lada
A l’enciclopèdia expliquen que la major part de l’estructura conservada
d’aquest castell pertany a un moment baixmedieval. Amb tot, no deixa de ser una
de les fortificacions més notables de la comarca tant per la seva situació com
per la seva tipologia.
La planta actual de la fortalesa de la Guàrdia Lada és de forma pentagonal
i està formada per un mur perimetral que no té cap torre ni estructura que
trenqui aquesta regularitat. El parament és format per carreus bastant
quadrats, units amb fort morter. Hi ha dues portes, la principal, situada al
sud del mur de llevant, i una de més petita, al nord del mur de ponent. A
l’interior, hi ha estructures semisubterrànies, però allò que més destaca de
tot el castell és el pregon fossat que el voreja pels costats nord i oest. De
la primitiva fortificació que devia correspondre al món romànic sembla que hi
ha algunes restes sota la cantonada sud-oest i alguns indicis en la nord-est.
També es podria pensar que fos d’aquell moment l’estructura que, a manera de
plataforma, hi ha dins del fossat per la banda nord i que continua en un mur
que corre paral·lel a l’actual, uns metres per sota en el pendent est. Però,
sobretot, el que amb més seguretat es pot identificar amb la primitiva
construcció altmedieval és el fonament d’una torre circular, de 6,25 metres de diàmetre i un gruix per la base del mur
d’1,80 metres . La seva situació, a la part més alta de l’indret on està
bastida la fortalesa, i el fet de ser anterior a la muralla actual, ens
permeten deduir que es tracta de la primitiva torre cilíndrica del castell, que
caldria datar al segle XI, la qual devia tenir alguna fortificació annexa més
moderna.
Tot el primitiu castell fou aprofitat com a pedrera o basament dels murs
actuals del castell, els quals creiem poder datar al segle XV.
Les pedres que falten – que no son poques – les podeu trobar en alguns
edificis, o transformat en llambordes, com succeïa amb el Castell d’Arbeca que
descrivia Jesús Elies i Capdevila, en el seu excel·lent treball EL CASTELL
D'ARBECA ALS SEGLES XVI-XVII
Ens agradarà rebre imatges en les que es pugui apreciar com era el Castell
de la Guàrdia Lada a l’email castellardiari@gmail.com
Allò de ESPAÑA NOS ROBA ve d’antic. Maleïts !!!!
Tenim una casa familiar a la Guardia-lada i em fa molt feliç llegir aquest bloc! Gracies per fer visible aquest Castell, la pena es el poc mantenimient i el estat deplorable en el que es troba. Sería increíble tenir imatges del Castell en la seva plenitud.
ResponElimina