Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés , a la Parada i fèiem – perquè cal fer-ho i és de justícia, oi? – un esmorzar de forquilla i ganivet, l’un ous ferrats amb cansalada i l’altre truita de patata i ceba acompanyada de pa amb tomàquet. Acabat l’àpat, anava als serveis i escoltava de camí una conversa que em semblava molt interessant, retenia un concepte “ la quota gallega “ , el que l’exposava defensava que pel que resta del segle XXI, el REINO amb l’inefable Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de marzo de 1955)- “ presumpte” rebedor de diner negre, “ presumpte “ defraudador segons les notes del Luis Francisco Bárcenas Gutiérrez (Huelva, 22 de agosto de 1956)- , ja ha “ suportat “ , més enllà del que es pot demanar raonablement a ningú, la quota “regional” .
Fèiem via fins a Rubinat on retrataríem – per fi - la Torre Secundino Gorgot Feliú, el runam esfereïdor de l’ermitade Sant Romà, i l’església de Vilagraseta, advocada a l’ apòstol Sant Andreu, del que la tradició explica que va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies.
Patrimoni Gencat explica que l'església està situada fora del nucli antic
del poble, aïllat de qualsevol edifici i centrat en una plaça. Aquest edifici
se'ns presenta de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó amb
llunetes, capelles bastides al mur d'una façana lateral, torre campanar,
capçada plana, i disposa de ràfec de teula al llarg de les façanes laterals. La
coberta de l'edifici és a doble vessant, a diferència de la torre campanar que
és a quatre vessants.
A la façana principal s'obre la porta d'accés, d'estructura allindada, amb
pilastres adossades a banda i banda i corona un frontó motllurat. Cal destacar
el relleu en forma de segell que apareix centrat al mig de la llinda d'aquesta
porta d'accés amb la data "1866". Damunt aquesta estructura d'accés,
i seguint l'eix vertical, es disposa una fornícula buida, un òcul i una
finestra cruciforme. A un angle d'aquesta façana principal, se situa una torre
campanar, de planta quadrada i amb quatre ulls d'arc rebaixat.
A l'interior de l'església – on no podíem accedir – s'explica que hi ha una motllura situada a l'arrencada de la
volta de canó, on surten els arcs formers que es recolzen en pilastres. Ens
agradarà rebre imatges del interior a l’email
castellardiari@gmail.com
L'obra presenta un parament paredat
de pedra del país.
La “ tradició” explica que l’apòstol Andreu considerant-se indigne de morir
en una creu com la de Crist, va triar la crux decussata, una creu en forma de
ics (com les de Santa Eulàlia o de Sant Vicenç), si bé no hi fou clavat sinó
fermat.
https://bibiloni.cat/blog/sant-andreu/
Aquesta “ tradició”, com la de “ la
quota gallega “ , no té una acceptació general :
https://www.amicsmuseunacional.org/ca/crucifixio-de-sant-andreu/
El topònim Vilagrasseta faria referència a les “terres blanes, molles”.
Que l’apòstol Sant Andreu, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor,
allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada