L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del conjunt monumental de Sant
Just i Sant Pastor de Son, format per
vàries estructures diferenciades dins del nucli urbà de la vila. Aquestes
estructures són l´església, la torre-campanar, el cementiri i edificis annexos.
L´església és romànica, d´una sola nau i amb un absis al nord-est.
Actualment està coberta per voltes de creueria.
La porta d´entrada és al sud, aixoplugada per un porxo. En aquest mur s´hi
van obrir durant els segles XVI-XVII dues capelles laterals.
A l´extrem nord, a més d´una sèrie
de capelles, al baptisteri i a la sagristia s'hi afegeix un campanar de planta
quadrada, de sis pisos d´alçada i obert, a partir del tercer, amb finestres
biforades i triforades, que recorden l'arquitectura de la Vall de Boí.
L´exterior està decorat amb bandes i arcuacions llombardes, típiques del
segle XII.
A més, afegint-se a la construcció principal de l´edifici principal de l'església i unida per diverses construccions, s´hi distingeix la torre-comunidor,
de planta absidial (el·líptica amb un costat recte) construïda, a la part
baixa, per grans blocs de pedra granítica, que fan de fonamentació i intueixen
un edifici circular medieval, de quasi 4 metres de diàmetre intern i de 10
metres d´alçada, amb pedres no gaire ben treballades, distribuïdes amb filades
regulars.
Aquesta torre va servir com a comunidor - Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades - en un principi, i posteriorment va cedir la seva funció a torre de les hores, existint-hi encara la maquinària del rellotge, molt malmesa.
La intervenció arqueològica va ser propiciada per la restauració i consolidació d´aquest darrer edifici per part de l´Ajuntament. S´hi van efectuar els treballs d´excavació dins la torre del comunidor per intentar establir si es podia tractar d´una torre medieval. Els resultats van ser negatius, no trobant-se sinó estrats d'abocaments d´època contemporània que reomplien la fossa oberta per poder encabir el contrapès del rellotge, i que, possiblement, arrasà qualsevulla resta arqueològica anterior.
L'any 2014 es va realitzar una excavació arqueològica a la cara nord de
l'església. Aquesta intervenció va consistir en la realització d'una rasa
perimetral paral·lela a les estructures muraries que conformen la banda nord de
l'edifici. Els resultats de la intervenció van permetre documentar restes de
l'antic edifici de la rectoria enderrocada recentment i una zona de necròpolis
amb inhumats en caixa de lloses i coberta plana. Segons els estudis
antropològics aquest tipus d'inhumació correspondria a enterraments dels segles
X i XI.
La introducció de “ castellanades “
- errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar
o escriure la seva llengua- en els topònims, es celebrava l’any 1970, com un gran triomf a Madrid. Explica la fama que va ser una de les darreres alegries de la “llumeta
del Pardo”.
Que Sant Just i Sant Pastor, elevin
a l’Altíssim la pregaria de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius
minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada