El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia de la Vila de Castellbò, dita antigament, Castell-lleó, situada a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’enciclopèdia diu que Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa
del fort despoblament iniciat a la fi del seggle XIX) que conserven elements
gòtics.
La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les
restes del castell de Castellbò (el seu batlle ho era de tot el quarter de
Castellbò, una de les demarcacions del vescomtat), centre del vescomtat de
Castellbò.
El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa.
Fins al començament del segle XX formà un petit municipi envoltat pel de la
Vall de Castellbò, el qual li fou agregat abans del 1920.
Fou municipi independent fins l’any 1970.
Dins de l’antic terme hi havia els
monestirs d’ Albet i de Costoja.
Poseu-vos les piles, i de forma esglaonada, vivim amb un país amb una xarxa
viaria quasi tercermundista – és el que té, estat colonitzats, oi?- , venia a
la Vegueria “ In pectore” dels Pirineus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada