El Vicent Miralles Tortes publica fotografies de l’Església parroquial deGer, advocada a Santa Coloma de Sens ; Patrimoni Gencat es diu que es tracta
d'un edifici completament adaptat al desnivell del terreny.
De l'antiga església no en queda aparentment res .L'església fou completament reconstruïda al segle XVIII.
L'actual edifici consta de planta rectangular amb una nau central i dues
laterals, la de migdia està afegida i és visible des de l'exterior. Construcció
d'una nau amb volta de canó de tres trams, absis i cor de fusta als peus. Les
tres capelles laterals del costat de l'evangeli tenen volta d'aresta. L'entrada
està a ponent on es conserva l'antiga porta sobre la qual hi ha un ull de bou.
A la façana s'aixeca la torre campanar de dos cossos, amb un ull a cada cara,
cobert per una coberta de quatre vessants de rajol fins al 2012 en que s'ha
cobert de pissarra. Als peus es troba la torre campanar, de dos trams
La porta de l'església, desplaçada a ponent en el segle XVIII, conserva un conjunt de ferramentes procedents de la porta romànica que era situada a migdia. Cadascun dels batents conserva una sèrie de tres ferros forjats en època romànica. Presenten les típiques tiges amb volutes a banda i banda, recordant una decoració floral en el seu conjunt.
La part superior de la porta
està decorada amb un motiu semblant. La porta està feta amb carreus escairats
de marbre rosa d'Isòvol i presenta en la dovella central un relleu. A banda i banda,
en els brancals hi ha dos carreus esculturats en el de la dreta es representa
un ocell que podria tenir a veure amb l'advocació a Santa Coloma i l'ocell que
apareix a l'escut de la població.
En el brancal de l'esquerra es representa una figura humana i figures
animals interpretats com a gossos.
L'imaginari popular explica que és la reproducció de la Llegenda de
"La Gossada d'en Ferran". La llegenda diu: "un diumenge de
primavera, un ric propietari de Ger anomenat Ferran, caçava amb els seus
magnífics gossos quan de sobte sorgí una llebre. Perseguint-la passà per la
vora de l'església en el moment de l'elevació de la missa: Li digueren que es
detingués i adorés al Senyor, a la qual cosa ell contestà, "no em detindré
mai, encara que m'ho demani el mateix Déu. En dir això el cel es tornà negre i
caigué un veritable diluvi.
Diuen que les nits de tempesta els pagesos en sentir el caçador i els seus
gossos, condemnats a vagar per les valls i muntanyes en una fantàstica cursa
que no té fi.
A la portalada nova de l'església de Ger hi ha gravats un caçador i uns
gossos que diuen representar en Ferran i la seva gossada.
Procedent d’aquesta església es conserva actualment al Museu Nacional d’Art
de Catalunya una bella talla romànica de la Mare de Déu (núm. d’inventari 65
503), que fa 52, 5 × 20, 5 × 14, 5 cm (vegeu vol. I, pàgs. 282-284, d’aquesta
col·lecció). És especialment remarcable per la seva puresa de línies. La Mare
seu, com a Ix, sobre un coixí policromat col·locat sobre un cofre escambell,
els muntants del qual són ornats amb motius vegetals.
Pertany al tipus de marededéus vestides amb tres peces (túnica, mantell en
forma de casulla i vel), del qual tenim excel·lents exemples a Talló, a Ix i a
Targasona. La túnica és vermella i a l’altura del coll deixa veure un galó
brodat. Dues entalladures en forma de “V” invertida han estat practicades per
permetre de veure la punta de les sabates.
Porta un mantell verd brodat, posat com una casulla lleugera, aixecada amb
els braços. El vel vermell, ornat amb flors, és més llarg que no pas el de les
marededéus de Talió, Ix, Targasona i Saneja; li arriba fins al nivell del
colze. De la cara allargada de la Mare, d’ulls en punta d’ametlla, es desprèn
un encís ben particular. El Nen Jesús seu al mig de la falda; va vestit amb una
túnica clara, de flors, adornada amb un galó a l’altura del coll. Porta toga
vermella. La mà esquerra aguanta el llibre de les Escriptures, obert, col·locat
sobre un genoll, mentre que la mà dreta beneeix. El 17 de setembre de 1925, el
bisbe de la Seu en la seva visita pastoral manà que aquesta imatge fos
traslladada al palau episcopal. La talla data del segle XII.
Josep Maria Martí i Bonet (Terrassa, Vallès Occidental, 15 de juny de 1937)
notà, l’any 1927, que hi havia a Ger una altra imatge de Maria, asseguda sobre
una càtedra i de respectable antiguitat. La Mare feia 52 cm d’alçada, el Nen
Jesús 19 cm i el tron també 19 cm (Martí, 1927, pàg. 22). Suposem que va
desaparèixer el 1936.
No la sabíem trobar a :
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona
Si la de Gréixer, que afegim a la publicació corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada