dissabte, 20 de novembre de 2021

ORGANYA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANTA MARIA. L’URGELL SOBIRÀ

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


 




En aquesta ocasió publicava  fotografies de l'església parroquial d’Organya, advocada a, Santa Maria , documentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell i al testament de Borrell II del 993.




L’havia retratat l’any 1983, Vista de la porta principal.  A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, eminent fotògraf de patrimoni, al que li deu l’Urgell sobirà un reconeixement explícit.  

       


Vista interior de l'església. Fotografia de Jordi Contijoch Boada  

 

Fou seu d'un antic priorat de canonges augustinians, l'església del qual fou construïda en temps dels bisbes Sala i Ermengol i fou consagrada el 1057. Durant molts anys va tenir cura de l'església un clergue de nom Adalbertí, fins que un incendi causà danys irreparables i cremà els ornaments, les vestidures sacerdotals i diversos documents. Després d'això, l'església fou novament dotada i restaurada per Guitard Isarn de Caboet i consagrada l'any 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, tot establint una canònica augustiniana. La fundació d'un monestir a Organyà havia tingut anteriorment un precedent frustrat en la dotació i consagració del 1057. A partir d'aquest moment el bisbe d'Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre) i els senyors de Caboet protegien el monestir amb llegats i donacions.

 

Els priors d'Organyà pretenien tenir el domini de la vila, raó per la qual van entrar en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Cellers, on s'establia que tots dos exercirien un condomini sobre la vila. El 1539 la canònica d'Organyà fou unida per butlla de Pau III a la mensa capitular d'Urgell i aleshores esdevingué col·legiata secular, que s'extingí el 1851.

 

Els anys 1992, 1999 i 2000 el Departament de Cultura subvencionà obres de restauració a l'església.


L'església de Santa Maria de l'antiga canònica es troba al mig de la població d'Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord on s'hi adossen altres edificacions.

 

La construcció presenta profundes alteracions que fan difícil la lectura de les estructures romàniques primitives. El conjunt actual és de planta basilical, tot i que la nau nord és formada per diverses capelles comunicades entre sí, igual que ho devia ser l'edifici del segle XI. L'alçat utilitza en canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a modificacions posteriors. El portal de la façana principal de ponent, així com l'òcul del damunt, poden correspondre a algunes reformes fetes durant els segles XIII o XIV. La porta és formada per arcs en gradació lleugerament apuntats amb motllura-guardapols decorada amb motius trilobats de baix relleu que formen una sanefa. L'angle aixamfranat de l'arquivolta externa presenta ornamentació de boles que es prolonga pels brancals. La línia d'imposta presenta un fris de decoració de motius vegetals entrellaçats. Dues columnes força simples completen el conjunt. L'emmarcament de l'ull de bou que hi ha al capdamunt presenta el mateix tipus de treball escultòric. La galeria amb arquets que hi ha sobre la cornisa amb motius trilobats és una obra posterior, potser realitzada alhora que es va alçar el campanar de torre sobre el sector nord de la façana. D'altra banda, mig tapat per construccions afegides, es pot veure part d'un absis semicircular de la construcció original, decorat amb arcuacions cegues i lesenes sota un fris de dents de serra. La darrera reforma de l'església data del 1911, moment que passa a tenir únicament funció parroquial i s'enderroca el claustre del segle XIII i la capella barroca del Roser. Durant els anys 1992-2000 fou consolidada i restaurada.

 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de Crist en majestat del segle XII.

 https://www.radioseu.cat/noticies/organya-exposa-una-raplica-del-seu-crist-en


La Biblioteca de Catalunya custòdia les anomenades Homilies d'Organyà (segles XII o XIII) considerades un dels texts més antics escrits en català descoberts l'any 1904 en aquesta parròquia.


https://www.monestirs.cat/monst/aurg/cau12mari.htm


A Organyà es fa fira al final de novembre, per Sant Andreu; és una fira agrícola i ramadera, amb exposició de bestiar, maquinària agrícola i vehicles, però s’hi han afegit expositors de caràcter artesanal i comercial.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada