El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publicava fotografies de l'església parroquial d’Organya,
advocada a, Santa Maria , documentada en l'acta de consagració de la catedral
d'Urgell i al testament de Borrell II del 993.
L’havia retratat l’any 1983, Vista de la porta principal. A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,
eminent fotògraf de patrimoni, al que li deu l’Urgell sobirà un reconeixement explícit.
Vista interior de l'església. Fotografia de Jordi Contijoch Boada
Fou seu d'un antic priorat de canonges augustinians, l'església del qual
fou construïda en temps dels bisbes Sala i Ermengol i fou consagrada el 1057.
Durant molts anys va tenir cura de l'església un clergue de nom Adalbertí, fins
que un incendi causà danys irreparables i cremà els ornaments, les vestidures
sacerdotals i diversos documents. Després d'això, l'església fou novament
dotada i restaurada per Guitard Isarn de Caboet i consagrada l'any 1090 pel
prelat urgellès Bernat Guillem, tot establint una canònica augustiniana. La
fundació d'un monestir a Organyà havia tingut anteriorment un precedent
frustrat en la dotació i consagració del 1057. A partir d'aquest moment el
bisbe d'Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre) i els
senyors de Caboet protegien el monestir amb llegats i donacions.
Els priors d'Organyà pretenien tenir el domini de la vila, raó per la qual
van entrar en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i
successors dels Caboet, Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un
pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà,
Berenguer de Cellers, on s'establia que tots dos exercirien un condomini sobre
la vila. El 1539 la canònica d'Organyà fou unida per butlla de Pau III a la
mensa capitular d'Urgell i aleshores esdevingué col·legiata secular, que
s'extingí el 1851.
Els anys 1992, 1999 i 2000 el Departament de Cultura subvencionà obres de
restauració a l'església.
L'església de Santa Maria de l'antiga canònica es troba al mig de la
població d'Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord
on s'hi adossen altres edificacions.
La construcció presenta profundes alteracions que fan difícil la lectura de
les estructures romàniques primitives. El conjunt actual és de planta
basilical, tot i que la nau nord és formada per diverses capelles comunicades
entre sí, igual que ho devia ser l'edifici del segle XI. L'alçat utilitza en
canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a modificacions posteriors. El
portal de la façana principal de ponent, així com l'òcul del damunt, poden
correspondre a algunes reformes fetes durant els segles XIII o XIV. La porta és
formada per arcs en gradació lleugerament apuntats amb motllura-guardapols
decorada amb motius trilobats de baix relleu que formen una sanefa. L'angle
aixamfranat de l'arquivolta externa presenta ornamentació de boles que es
prolonga pels brancals. La línia d'imposta presenta un fris de decoració de
motius vegetals entrellaçats. Dues columnes força simples completen el conjunt.
L'emmarcament de l'ull de bou que hi ha al capdamunt presenta el mateix tipus
de treball escultòric. La galeria amb arquets que hi ha sobre la cornisa amb
motius trilobats és una obra posterior, potser realitzada alhora que es va
alçar el campanar de torre sobre el sector nord de la façana. D'altra banda,
mig tapat per construccions afegides, es pot veure part d'un absis semicircular
de la construcció original, decorat amb arcuacions cegues i lesenes sota un
fris de dents de serra. La darrera reforma de l'església data del 1911, moment
que passa a tenir únicament funció parroquial i s'enderroca el claustre del
segle XIII i la capella barroca del Roser. Durant els anys 1992-2000 fou
consolidada i restaurada.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de Crist en majestat
del segle XII.
La Biblioteca de Catalunya custòdia les anomenades Homilies d'Organyà
(segles XII o XIII) considerades un dels texts més antics escrits en català
descoberts l'any 1904 en aquesta parròquia.
https://www.monestirs.cat/monst/aurg/cau12mari.htm
A Organyà es fa fira al final de novembre, per Sant Andreu; és una fira
agrícola i ramadera, amb exposició de bestiar, maquinària agrícola i vehicles,
però s’hi han afegit expositors de caràcter artesanal i comercial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada