divendres, 5 de novembre del 2021

QUE EN SABEU DE LA BORDA DE L’OBACH A NOVES DE SEGRE. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN POLITICS DE BARCELONA ? - DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica una fotografia de la Borda de l'Obach,  a Noves de Segre , terme integrat avui a les Valls d’Aguilar, a l’ Urgell sobirà , a la Vegueria “ In Pectore” dels Pirineus, perquè els polítics barcelonins no consideren “ urgent” , i fins potser “útil”   que les comarques pirinenques puguin  gestionar els seus propis recursos.

 



Sovint identifiquen en l’altre, el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, trets centralistes i antidemocràtics – que els té - , i ens neguem a admetre que en massa ocasions la Generalitat de “ Barcelona” , actua igual o pitjor.  


No sabia trobar la relació de Masies de les Valls d’Aguilar, i per tant no trobava cap dada de la Borda de l'Obach,  a Noves de Segre .


 El diccionari català valencià balear diu a l’entrada Borda; Casa de camp separada de la masia, que serveix per tenir-hi herba i eines de conreu i per habitar-hi els treballadors d'aquell camp (Andorra, Martinet, Esterri, Cardós, Sort, Pobla de Segur.


Altres fonts diuen ; una Borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures, i que es fa servir de paller, o d'estable per a guardar el bestiar i/o per a emmagatzemar eines de conreu.


Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles.


Als Pirineus i zones circumdants, especialment al Pallars i a Andorra, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra.


Es tracta d'una edificació rústica aïllada, normalment de dues plantes, sostre de pissarra i murs de pedra.

Documents de la baixa edat mitjana de moltes comarques de la Catalunya Vella fan esment de l'existència de bordes, alhora que es parla dels masos i de les masoveries.

Un "border" era un pagès de remença adscrit a una borda, o el possessor o arrendador d'una borda. De fet, cal tenir present que, a l'edat mitjana, una borda era un mas o explotació rural marginal; moltes vegades, la borda era considerada com a mig mas.

El Patrimoni és l’eina més valuosa de que disposen els pobles i viles per atraure visites, i amb elles, algunes activitat econòmiques que facin possible, i  atractiva la vida lluny de les conurbacions urbanes.


Ja fem tard, oi?.  


Ah!, si teniu dades de la Borda de l'Obach,  a Noves de Segre, feu-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada