El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia del nucli de El Ges , una població
del municipi d'Alàs i Cerc, a la comarca
de l'Urgell sobirà.
Es troba en un contrafort de la serra del Cadí.
Al poble s'hi pot trobat l'església de Sant Julià, que retratava A. Moras,
l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, l’any 1983.
Vista general de l'església.
L'església de Ges seria producte d'una reforma d'època moderna possiblement
del segle XVIII, moment en què aquesta nova construcció substituiria l'antiga,
la qual restaria com a església del fossar.
Es tracta d'una església d'una sola
nau, amb capçalera plana orientada a nord i amb una coberta de maons sostinguda
per bigues modernes de formigó, en substitució l'antic entramat de fusta, que
sosté la teulada a doble vessant.
Al nord de la capçalera hi ha un mòdul adossat, de planta rectangular i amb
coberta de teula a una sola vessant, que fa funció de sagristia. S'hi accedeix
per una porta rectangular situada al costat de l'altar. L'interior de la nau
està enguixat. L'altar major va perdre retaule durant la Guerra Civil i està
ornamentat per una imatge de Sant Julià dins d'una fornícula i a banda i banda
hi ha dues altres imatges de sants. Les imatges són de guix i adquirides
després de la Guerra Civil. Als peus de l'església hi ha un cor en alt de fusta
que ocupa tota l'amplada de la nau.
L'església presenta poques obertures: la porta d'accés i l'ull de bou,
ambdues a la façana principal. La portada, en arc de mig punt presenta dovelles
de maó i està centrada respecte de l'eix de simetria. L'ull de bou és al damunt
de la porta i per damunt d'aquest hi ha un rellotge de sol.
La façana meridional està coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls,
amb les campanes, i teulada a doble vessant. El parament exterior de l'església
és d'obra vista, tot i que els murs presenten traces d'haver estat arrebossats
amb morter de calç. A les cantonades trobem carreus grans, mentre que la resta
del parament és a base de carreuons irregulars.
L'actual església de Sant Julià de Ges substitueix l'antiga església
romànica de referència, situada als peus del poble, on encara es poden
contemplar els vestigis de l'antiga església romànica integrada al conjunt del
cementiri de la població.
Quan al topònim Ges, us pregunto, hi ha , o hi havia guixeres en aquest indret ? En cas afirmatiu, emaial a castellardiari@gmail.com
Lleida té, mai més ben dit, un bé de
Déu d’imatges marianes sense identificar,
feina per a quin no en tingui gaire, oi?
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans informatius,
locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada