El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia de la mal dita “TORRE DEL RIU “ al
terme d’Alp a la comarca de la Cerdanya, que el seu propietari José Nicolás de
Olzina de Ferret y de Riusech, va fer transformar l’any 1896 en un castell, del
tipus francès amb dues grans torres quadrades i altres elements fantasiosos ,
segons projecte de Calixto Freixa Pla, mestre d'obres.
Josep Nicolau d'Olzina, adquiria ‘notorietat’ per una juguesca amb els seus
Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís, aquests varen apostar sobre qui dels
tres construiria el castell més important des del punt de vista plàstic i
funcional. El guanyador d'aquesta juguesca fou el marquès de Montsolís amb un
castell construït a Sant Hilari Sacalm.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html
La descripció tècnica ; casa amb caràcter de castell, envoltada per una
muralla amb merlets i dues torres circulars. La planta és rectangular. És un
edifici que té planta baixa i dos pisos. La façana està orientada cap a migdia,
i l'entrada està flanquejada per dues torres circulars cobertes amb un alçat
conoïdal. Hi ha quatre garites als angles de la part superior de l'edifici,
totes elles cobertes també amb alçat conoïdal. Totes les obertures tenen un
tractament classicista, amb finestres coronelles triforades, emmarcades per uns
arcs cecs ogivals a sobre dels quals hi ha elements heràldics. La teulada és a
quatre vessants, coberta de pissarra.
Té al costat una capella neoromàntica, advocada a la Marededeu d’Ovella, al
interior hi ha una reproducció, ja que
l’original va ser destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra contra
el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/la-torre-del-riu-i-la-capella-de-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/02/chapelle-de-notre-dame-de-moutons-torre.html
En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la
llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques, i QUE NO tenen traducció a la llengua
castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO
en bona part de les comarques catalanes.
És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi
de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana
traduïda; Josep Pla i Casadevall
(Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la
denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut.
Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada