BÓIXOLS. ABELLA DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENYOR? – DELS PIRINEUS

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió, continuant amb la publicació de pobles i viles de la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus,  publica una fotografia, magnifica, El  nucli de  Bóixols, que  forma part del municipi d'Abella de la Conca, vila a la qual ha estat unit al llarg de la història, a causa de llur pertinença des d'antic a la Baronia d'Abella.

 

 

 La vall on es troba el poble ocupa gairebé tot el sector nord-est del terme.

 

El 1812 es promulga la constitució espanyola coneguda com la Constitució deCadis. En el seu articulat es preveu que es constitueixin els ajuntaments, en funció de la mateixa estructura existent anteriorment. En aquell moment es crea el municipi modern de Boixols i Casas de Carreu, que el febrer del 1847 fou unit al d'Abella de la Conca pel fet de no assolir els 30 veïns (es refereix a 30 caps de família). Així doncs, el municipi de Bóixols comprenia el poble i la vall de Carreu.

 

Quan al topònim Boixols, el mestre, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que és d'origen romànic, i té les seves arrels en la paraula romànica que designa l'arbust o arbret del "boix", molt abundant en aquestes altes terres. El final en "-ols" deu ser un diminutiu, possiblement amb valor de col·lectiu.

 

Coromines també destaca que la vall de Bóixols comença al coll de Boix, cosa que reforça l'evidència de l'origen del topònim. Tanmateix, podem veure que o bé és un error, o és el Coll de Bóixols -nom actual- el que ha canviat de nom.

 

És un topònim que es presenta ja des d'antic amb la forma actual, o gairebé: Boxols (anys 839, 997, 1076, 1094, 1359), Buxiles (961).

 

El poble és a 1.162 metres d’altitud , al centre de la vall del riu de Pujals, que discorre per ponent del poble, i quasi al damunt del Forat de Bóixols.

 

 A l'indret on el riu passa més a prop del poble, la llera del riu és 50 metres per dessota, gairebé a plom, del poble. Aquest, actualment compost d'una quinzena de cases, té un sol carrer que el recorre de nord a sud. La carretera d'Isona a Coll de Nargó passa a ran de l'església, i separa el poble en dos sectors. Al nord, que queda per damunt de la carretera, hi ha la casa coneguda com a Cal Baró i l'escola pública, que és l'única de tot el municipi. Al sud, des de l'absis de l'església, baixa fortament el carrer únic fins que troba la darrera pallissa del nucli, que és on es torna a enfilar, com si volgués pujar a l'esperó de roca que tanca el poble pel sud.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?