Marta Sellas publicava al facebook una fotografia de l’edifici que mai haentrar en servei a l’estació de Ripoll, s’explica que en atenció al projecte de connexió Transpirinenca es va 'un nou edifici per passatgers, aixecat
entre el 1925 i el 1929, obra entre
altres de l‘enginyer valencià , Josep
Maria Fuster Tomàs (1868 – 1929).
La no finalització del projecte, amb
la conversió de la línia a ample estendard – els feixistes sempre tenen por de
que envaeixin per ferrocarril - , va
deixar el nou edifici sense ús.
Al darrera s’aprecia un tros del pont de Santiago Calatrava Valls
(Benimàmet, València, 1951) – a Ripoll, sembla que triomfen els valencians,
oi?. – del que ens diu patrimoni Gencat; pont, que serveix únicament pel pas de
vianants, està construït en acer. El desnivell que ha de salvar el pont entre
una i altra banda del riu és de 5 m i per solucionar-ho hi ha una escala de
formigó armat. El paviment del pont és de fusta i té una amplada de 2'44 metres.
El pont el forma a més d'un arc de pla inclinat; les baranes són de xapa i
acer.
Fotografies de la Imma Salafranca Llull.
El pont s'il·lumina amb llums a nivell de terra.
Veniu al Ripollès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada