El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava fotografies d’un edifici religiós a la Masia
Formiguera, m’explica que és de l’any 1984, i com a curiositat els laterals son
nínxols , tres per cada costat.
No té cap dada de l’advocació.
Llevat d’error la Masia Formiguera està al terme de Vilanova de l’Aguda,
comarca de la Noguera, en demanava dades a l’ajuntament - que no disposa d’un Catàleg de masies el
línia - , també, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de
Catalunya ( Arxiu Gavín)
De masies que tenien llicència per fer enterraments a la seva capella,
n’hem vist a la comarca de l’Anoia, i a la Segarra.
A Vilanova de l’Aguda, vivien a darreries de l’any 2020, 200 persones, el
terme té una extensió de 53,7 km² , i assolia en el cens de 1857 el seus sostre demogràfic
amb 952 ànimes.
La desinformació és un dels efectes – un més - de la despoblació salvatge que fomentava la
dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, i
que buidava pobles i viles, per
facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “. Ara, quan les màquines substitueixen aquesta
mà d’obra, el sistema no els dóna cap
alternativa.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada