El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava una fotografia de l’Església de Sant Esteve
de Juberri , edificada a finals del segle XI o principis del XII , edifici de
petites dimensions i de caràcter rural ubicada a Juberri, poblet de la
parròquia de Sant Julià de Lòria en direcció a la Rabassa, al Principat
d'Andorra.
Està formada per una sola nau rectangular i que té la coberta de fusta. En
el costat est s'obre un absis semicircular, parcialment enterrat pel desnivell
del terreny.
Només sobresurt aproximadament un metre i per tant no hi ha cap finestra
que l'il·lumini, només una petita obertura cap al sud, ni té cap tipus
d'ornamentació.
La porta d'accés s'obre en el mur sud. És un senzill arc de mig punt format
per dovelles molt tosques. Al seu costat podem veure una finestra en forma de
creu. Una finestra similar, però més elaborada es troba en el mur oest. Corona
aquest mur un petit campanar de cadireta d'un sol ull.
%20%20interior.jpeg)
L’havien visitat la Rosa Maria i el Miquel “ la parella romànica” , que ens
deixaven les seves impressions:
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/sant-esteve-de-juberri-sant-julia-de-loria-andorra/
Quan al topònim Juverri :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22642
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada