El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la que havia estat església parroquial
de Lletó, al terme d’Alàs i Cerc, a l’Urgell sobirà, advocada al protomàrtir Sant
Esteve, em feia notar que una creu de cementiri diu fins hi tot l'hora del decés,
produït l'any 1892 .
Les imatges constaten que el sostre està cobert amb uralita, material
altament contaminant.
L’edifici presenta un alt risc d’enrunar-se .
A. Moras, Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, fotògraf de patrimoni, llicenciat en història medieval , retratava l’any 1986 “Vista de la façana principal” de la que era aleshores l’Església parroquial de Lletó, advocada al protomàrtir Sant Esteve.
Necessitem dades d’aquest Antonio Moras Navarro, a qui no se li han reconegut, com cal, els seus mèrits
en favor del Patrimoni Històric, su pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat, en fa una descripció quasi telegràfica; edifici religiós
d'una nau coberta amb fusta i exteriorment amb pissarra a una vessant.
Construcció amb pedres sense fer filades i arrebossada.
Porta adovellada i petit campanar de
paret al mur sud.
La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601n.xml
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc), l’església, situada en l’actual despoblat de Lletó. Data
de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda
i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa
Letone. De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins
al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant
Esteve. Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda
feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis
argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant com a
venedors d’una casa amb cort als esposos Isarn i Guinedell, situada en la
mateixa demarcació parroquial. L’església de Lothone figura esmentada també en
l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Hom sap d’altra banda, segons els fogatjaments confeccionats el 1358, que
el lloc de Lletó, amb un total de deu focs, pertanyia al domini del capítol de
la Seu, encara que els seus habitants pagaven cens en moneda pel concepte
d’alberga al vescomte de Castellbò. Així mateix hi ha constància que el capellà
de Lletó liquidà per la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell, la
quantitat d’una lliura i cinc sous.
Davant d’aquest abandó, fins el crim que es perpetrava contra la nostra vida, i hisenda , per part d’IBERDROLA, amb la
conducta greument imprudent d’una tercera persona – que fins al moment, ni s’ha
disculpat per les seves accions – em semblava “ un assumpte menor “
Cal emprendre accions urgents per
evitar la pèrdua irreversible del nostre Patrimoni Històric, anem tard
dissortadament.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, nosaltres la farem arribar a mdc@csuc.cat; recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada