ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLADURS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA LLET. EL SOLSONÈS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’església parroquial de Lladurs, advocada a la Marededéu de la Llet.

Patrimoni Gencat explica que l'any 1927 ,  que el “ venerable “ Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) aleshores bisbe e Solsona, i més tard arquebisbe de Tarragona i cardenal de l’església catòlica,  va fer edificar la nova església, en el lloc on hi havia la capella de Santa Maria del Pla. Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com

És una església moderna amb tendències neoclàssiques rurals.

Planta rectangular i coberta a dos vessants amb gran campanar adossat.

Façana a nord-est amb porta d'arc de mig punt amb llinda de pedra.

Té un gros rosetó amb vitralls al damunt.

Parament de pedres diferents i morter, excepte a les cantonades i al campanar que són de pedra picada i tallades.

    

Jordi Contijoch Boada, en retratava l’any 1993 “ Vista interior des dels peus de la nau “.

Hom pensa – atenen a la peculiar talla barroca de la Mare de Déu alletant el fill – que aquella esglesiola que va ser donada l’any 993 per l’abat de Tabèrnoles a Santa Maria de la Seu d’Urgell per l’ànima del comte Borrell i fills en un tracte típicament feudal, va ser modificada en el decurs dels segles XVIII i XVIII, exercint ‘ de facto’ funcions parroquials, malgrat tenir la condició de sufragània de Sant Martí del Castell de Lladurs. 

D’ençà de 1.928 assoli definitivament la categoria eclesiàstica de parròquia, mantenint l’advocació de Santa Maria, davant la de Sant Martí , Patró tradicional de Lladurs.

La Rosa Maria i el Miquel,  “ la parella romànica “  ens expliquen les impressions de la seva visita:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/05/santa-maria-de-lladurs-solsones.html

Ens agradaria rebre els Goigs d’aquesta església a castellardiari@gmail.com

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.