dilluns, 31 de maig de 2021

BASÍLICA SANTUARI DE MERITXELL. PRINCIPAT D’ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la Basílica Santuari de Meritxell; recordem que el Papa Francesc li li va atorgar  el  títol de Basílica Menor el 2014, fet que va  convertir al Santuari en l'únic lloc de culte amb aquesta distinció al Principat d’Andorra.






El santuari de Meritxell va patir un incendi el 8 de setembre del 1972. No només van quedar destruïts la talla i altres objectes de valor a l'interior, sinó que el foc va arrasar pràcticament tot el santuari. Ja no queda gairebé res del temple original. Tanmateix, podem meravellar-nos en canvi amb una de les obres més interessants del prestigiós arquitecte Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939).


 El resultat és, en paraules del propi autor, una “recreació del romànic”, l'estil que formava part dels orígens d'aquesta església i que va deixar una gran empremta al Principat.

 

El santuari antic es va rehabilitar completament per donar lloc a la sala d'exposicions Meritxell Memòria, on s'exposa de forma permanent tota la història del culte a Meritxell, la nostra patrona.

 


Tanmateix, l'obra final té un estil molt personal. Hi destaquen el claustre obert, amb les seves característiques arcades al descobert, i la sala dels miracles. L'ús de la llicorella connecta la nova Basílica amb la natura i amb la tradició andorrana.


D'altra banda, Ricard Bofill Leví va incloure en el disseny una nota de contrast amb un color blanc lluminós, que simbolitza la neu pròpia d'aquest indret durant l'hivern. Aquesta combinació de colors recorda molt l'arquitectura pròpia del Renaixement italià.

 

Cal destacar que Ricard Bofill  Leví es va inspirar en el romànic català per construir tant el campanar de grans dimensions i torre de planta com el claustre adossat cobert amb creueria.

 

Una altra de les peculiaritats d'aquest santuari és que presenta grans obertures que permeten el pas d'una gran quantitat de llum natural a l'interior i una font d'aigua ubicada al centre del claustre. Totes dues característiques formen part dels detalls d'art islàmic a la construcció.

 

Així mateix, malgrat l'esplendor exterior, l'interior és totalment auster, sense cap tipus d'ornament o decoració més enllà del vitrall de l'església, on descobrim el significat del nom Meritxell.


Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), a l'Onomasticon Cataloniae deriva Meritxell de l'ètim merig, apòcope de "mig dia".Aquest mot era usat pels pastors per a referir-se a les pastures que es trobaven en la vessant solana de la muntanya. El Santuari vell de Meritxell es troba en una vessant amb aquesta orientació sud.


Seguint aquesta línia, altres hipòtesis diuen que prové del llatí meridien, és a dir "sol de migdia" o "petit migdia".


Una tercera hipòtesi la deriva del protobasc (llengua que al Baix Imperi Romà i fins a l'alta edat mitjana es parlava a Andorra com arreu dels Pirineus), com a fusió dels molts Mari i Etxea, i vindria a significar "casa de Mari" (Mari és la deessa principal de la religió basca precristiana). o Maria i Etxea, és a dir, "casa de Maria"

 

https://visitandorra.com/ca/cultura/basilica-santuari-de-meritxell/


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada