dimecres, 2 de juny de 2021

AQUEST EDIFICI ÉS LA CAPELLA DEL MAS CATAU O DEL MAS LA VILA DE SANT JOAN LES FONTS, ADVOCADA A SANT SEBASTIÀ?. LA GARROTXA

Trobava el mas Catau al catàleg de masies de Sant Joan les Fonts, a la comarca de la Garrotxa.

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=235531&fromPage=load


No hi ha cap dada referent a l’edifici religiós que l’Angelina Fernàndez, identifica com “Ermita de Sant Sebastià"




A Sant Joan les Fonts es celebrava La festa de Sant Sebastià


La festa més antiga que se celebrava a començament del segle XX la festa  de Sant Sebastià i recordava la terrible pesta negra o foc de Sant Antoni que tant de mal va causar a la Catalunya del segle xv.


 

Per tal d'agrair la finalització de l'epidèmia els santjoanencs van erigir la capella de Sant Sebastià, un petit temple situat a l'entrada de l'avinguda Rafel Torras.


 La gent de Sant Joan va complir el vot any rere any fins que a la dècada dels trenta, i amb el permís de la Generalitat Republicana, l'Ajuntament va decidir enderrocar-la, per permetre el pas dels camions que es dirigien a l'antiga fàbrica Torras.


 El temple acollia l'excel·lent retaule gòtic dedicat a Sant Sebastià, el qual va ser traslladat a l'església monacal i després de la Guerra Civil, al Museu Diocesà de Girona.


L’Olga Sacrest i Roca,  retratava l’any 1986 “ Vista de la capella  de Sant Sebastià“, la descripció d’aquella època “ deia; Capella mig enrunada, a cent metres del temple romànic dedicat a Santa Eulàlia. És d'una sola nau, absis semicircular -encarat a llevant- i té la volta ensorrada. La porta adovellada d'accés al temple s'obre a la façana de ponent i està centrada per dues finestres amb arcs de llibre. Fou bastida amb carreus poc treballats, emprant la pedra porosa del país.





Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) escrivia “ a Sant Joan les Fonts sortint del poble hi ha  una capella, dedicada a Sant Sebastià, al present tancada al culte, i estan agregats a la parròquia lo santuari de Nostra Senyora de Montrós y la capella de Sant Cosme..."


Intueixo, si teniu més dades compartiu-les, que l’edifici que retratava l’Angelina Fernàndez,  era la capella del mas Catau, o del m Vila  advocada a Sant Sebastià.


Esperem noticies a castellardiari@gmail.com


 El Jaume Reixach Masachs, em deixa un comentari ; primer informeu se be,  això es mas Vila,  la capella es sant Sebastià patró de la sebastiana.


No sabia trobar el Mas la Vila a :

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=235531&fromPage=load


I això de “patró de la sebastiana”  em deixava intrigat, espero que ens ho expliqui fil pel randa el Jaume Reixach Masachs, al que demanava; que saps de la masia i la capella ?.


El Matías En Mais Castanyer m’enviava còpia d’un plànol, on  queda palesa la proximitat física  del mas Catau, la capella – el terme ermita, designa en general un lloc aïllat i SENSE DEPÈNDENCIA de cap nucli habitat, dit això el terme capella ens remet a un edifici religiós que FORMA PART o d’una esglesia més gran, o d’un nucli habitat – el mas la Vila – que exercia les funcions de la CASA DE L’AMO - , i la fàbrica coneguda com la Sebastianeta.





L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any 1986, “Vista de l'edifici de la fàbrica”




El Patrimoni català pateix un sistemàtic problema de manca de rigor en la seva documentacions, i àdhuc en la seva “valoració”, admès  això, tot fa pensar que la capella que retratava l’Angelina Fernàndez, estava vinculat amb el mas la Vila i la fàbrica dita la  Sebastiana o la Sebastianeta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada