El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava una fotografia de l’edifici que havia
aixoplugat l’escola pública d’ Aristot (Arestothe), avui una entitat de població del
terme municipal del Pont de Bar, que fou municipi independent fins a l'any 1970 quan s'agregà a Toloriu, com
a precursor de l'actual municipi del Pont de Bar.
El poble se situa al cim d'un turó que domina la vall del riu Segre.
Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; d’etimologia incerta. En l'Acta constitució de l’església
de la Seu d’Urgell, apareix escrit
Arestote. Segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) Est. 86, ve del basc Areiste ote,
‘esbarzer de l'alzinar’.
La recerca dels edificis escolars anteriors i coetanis a la dictadura
franquista és una tasca gegantina, està clar que a Catalunya el tema de l’educació
s’havia considerat d’extrema importància, tant en l’àmbit civil, com des de l’Església
catòlica. El mot “ escolà “ té en la
llengua catalana - que ens consta és
agradable a les orelles del bon Déu - un
doble significat, el que ajuda al prevere en els oficis religiosos, i el que va
a escola.
Us preguem – de genolls si cal – que recolliu imatges dels edificis que
aixoplugaven les escoles on anaven els vostres rebesavis, besavis, avis i pares,
als vostres fills, nets, besnéts i rebesnéts els farà molta il·lusió tenir
aquesta informació. Esperem
les vostres imatges i dades a coneixercatalunya@gmail.com
, castellardiari@gmail.com
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada