El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia del nucli de les Escaldes-Engordany,
la setena parròquia d'Andorra, creada el 1978 a partir de
l'antic quart homònim de la parròquia d'Andorra la Vella.
Els antics nuclis urbans de les Escaldes i d'Engordany es van unir l'any 1726.
Avui formen un continu urbà amb
Andorra la Vella, concentrant en l'àrea urbana dues terceres parts de la
població del Principat
A la fotografia destaca la torre de Caldea, sense cap mena de dubte, l’edifici
més icònic i més alt d’Andorra. Llegia que mesura 80 metres i alberga 14 plantes.
L’arquitecte, Jean Michel Ruols, (diseñador del Parc Astérix, de Thermapolis a Amneville les Bains - Francia -, del Water World de Bombay o del Dubailand Alive Legends a Dubai), es va inspirar en les torres de San Francisco i Londres per dissenyar-la. Com la resta de l’edifici, la torre està coberta d’un vidre que reflecteix les muntanyes i el paisatge, com si es tractés de miralls.
Durant els primers anys, molts es preguntaven què era aquest edifici tan
estrany. La seva presència al centre d’Escaldes-Engordany crea un gran impacte,
i les seves formes feien pensar que podia tractar-se d’una església.
Amb el pas del temps, tothom la identifica
com Caldea, i ha passat a estar integrada totalment en la
silueta urbana del nucli i adust del país.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada