dilluns, 7 de juny de 2021

ESGLÉSIA DE VALLDÀRIES, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA.

 

Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i Josep Tugues i Baró, escriuen de Sant Miquel del castell de l’Aguda o de Valldàries al terme Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744401.xml



Fotografia .  Isidre blanc


l’Església dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, “Princep de lesmilícies celestials “; és un edifici d’una sola nau que, d’acord amb la descripció que en fan Vidal-Vilaseca, ha estat profundament transformada, fet que es palesa externament al mur nord, molt alterat, on s’observen paredats dos arcs apuntats que devien obrir sengles capelles, avui desaparegudes, i una finestra circular, tallada en un sol carreu. També hi ha la porta d’accés al temple, resolta amb una llinda, i que òbviament respon a una reforma de la porta original que, si s’ha de jutjar per l’estat de les altres façanes, devia obrir-se en aquest mateix mur.

 

La nau és coberta amb una volta de canó amb llunetes, que substitueix el sostre original, les característiques del qual ignorem, i és capçada a llevant per un absis semicircular, del qual no podem precisar la seva obertura a la nau, per tal com, segons Vidal-Vilaseca, ha estat molt alterada per les reformes sofertes a l’interior de l’església.

 



Jordi Contijoch Boada. 2009. Vista interior de l'església.

A primera vista, els elements que es conserven millor de l’edifici original són les façanes de ponent i migdia, i la de la conca absidal. La façana de ponent presenta una gran finestra, parcialment paredada i convertida en circular, aparentment d’esqueixada recta. A la façana sud, on es fa molt patent el sobrealçament de la nau, es conserven tres finestres de doble esqueixada. La central, molt estreta i de proporcions molt esveltes, contrasta amb les altres dues situades als extrems. Just a l’angle sud-oest hi ha una obertura al mur que comunicaria l’església, a l’alçada d’un cor, amb la casa rectoral, ara en ruïnes, adossada a l’angle sud-oest del temple.

 

A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada en el semicilindre absidal, i en el punt d’unió entre la nau i l’absis es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, que respon al procés de reformes profundes que patí l’edifici.

 

Sense comptar la façana nord, molt alterada, les façanes de la nau són totalment òrfenes d’ornamentació, que es concentra a la façana absidal. En aquesta es desenvolupa una decoració amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en sèries entre lesenes, amb un ritme irregular, de nord a sud d’1,2, 2, 4, 2, i 2 arcuacions entre lesenes, palesant una certa inseguretat en l’aplicació d’aquest element compositiu i ornamental.


 


L’aparell dels murs originals és format per carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt regularment en filades uniformes, on s’observen diversos forats de bastida distribuïts ordenadament.

 

Tant les característiques constructives com, especialment, l’ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l’arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes, aplicades de manera un xic insegura, però dins els cànons de la plenitud de l’estil


Vilanova de l’Aguda assolia el “ cim” demogràfic als cens de 1857 amb 952 ànimes,  que es reduirien a 514 al cens de  1960, i tancava l’any 2020 amb 200 veïns “ de dret”, fit això, cal reivindicar el seu Patrimoni històric, i posar-lo en valor, per això us demanen  que feu la tramesa a castellardiari@gmail.com de dades  i imatges  dels edificis que s’esmenten suara :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0240312.xml


Al sector de Vilanova de l’Aguda hi ha alguns antics masos, com la masia del Bosc (a ponent del poble), amb una antiga església del segle XVI dedicada a sant Tomàs, o la més tardana (segle XIX) de Sant Josep, que es troba adossada al mas de Can Valls ( a llevant del poble).


Dintre l’antiga demarcació de Vilanova o de l’Aguda hi ha la capella de la Mare de Déu de les Omedes, uns 2 km al NE de la població, al costat del mas de les Omedes. És un notable edifici romànic, restaurat, de nau amb absis llis, porta adovellada al mur de ponent i finestres espitllerades a ambdós costats de la nau. Pot ésser datat al segle XII avançat, i en procedeixen una antiga imatge de la Mare de Déu i altres de més tardanes, ara guardades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El seu retaule fou venut a un museu de Sitges el 1934.


Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya, necessiten i demanen més d’una visita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada