El Juan Navazo Montero aprofitava la prova de natació de la seva filla que
el portava fins al Prat de Llobregat, i esmerçava uns estona – no li agrairem mai
prou – per retratar el que queda de l’edifici de l’Escola de la Paperera Espanyola,
al Prat de Llobregat, ..., i entre altres la façana del Teatre Modern a la
Plaça de la Vila , 5-6 , situat face to face amb l’edifici de la Casa
Consistorial
http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_08.pdf
L’autor del darrer projecte que li atorgarà a l’edifici ‘aspecte que té
avui, va ser l’arquitecte, M Emilio Gutiérrez Díaz ( La Havana, Cuba, 1898
+ Hondarribia, Guipúscoa, País Basc, 20
de juny 1965)
Llegia; l’any 1906, el propietari Pau
Vallhonrat i Torrens, de l'anomenada "Sala Moderna", demanà permís a
l'Ajuntament amb la intenció de fer als patis d'ambdues cases "en
principio" un saló de ball i "si las circunstancias le favorecen aplicarlo
más tarde al servicio de teatro".
Aquesta reconversió, amb nombroses reformes internes i externes, arribà el
1929 quan la seva vídua, Amàlia Vallhonrat i Comas, encarregà un projecte, a
l'arquitecte municipal Emilio Gutiérrez Díaz, de "cinema".
Amb la victòria dels sediciosos
feixistes , el local fou requisat pel nou Règim (el propietari, Pau Vallhonrat
i Vallhonrat, havia estat alcalde accidental de la República en nom d'ERC) i convertit
en Església provisional fins la inauguració (1948) de la cripta del que havia
de ser el nou Temple Parroquial en substitució del destruït el 1936.
Posteriorment, funcionà com a cinema fins el 1985, any en què fou tancat definitivament.
En l'actualitat, i des de 1991, és de propietat municipal després d'haver estat
venut, i convertit en teatre i sala d'actes, pel seu darrer propietari Pau
Vallhonrat i Vilà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada