dilluns, 7 de juny de 2021

TEATRE MODERN. EL PRAT. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Juan Navazo Montero aprofitava la prova de natació de la seva filla que el portava fins al Prat de Llobregat, i esmerçava uns estona – no li agrairem mai prou – per retratar el que queda de l’edifici de l’Escola de la Paperera Espanyola, al Prat de Llobregat, ..., i entre altres la façana del Teatre Modern a la Plaça de la Vila , 5-6 , situat face to face amb l’edifici de la Casa Consistorial

http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_08.pdf


L’autor del darrer projecte que li atorgarà a l’edifici ‘aspecte que té avui, va ser l’arquitecte,  M  Emilio Gutiérrez Díaz ( La Havana, Cuba, 1898 + Hondarribia,  Guipúscoa, País Basc, 20 de juny 1965)


Llegia;  l’any 1906, el propietari Pau Vallhonrat i Torrens, de l'anomenada "Sala Moderna", demanà permís a l'Ajuntament amb la intenció de fer als patis d'ambdues cases "en principio" un saló de ball i "si las circunstancias le favorecen aplicarlo más tarde al servicio de teatro".


Aquesta reconversió, amb nombroses reformes internes i externes, arribà el 1929 quan la seva vídua, Amàlia Vallhonrat i Comas, encarregà un projecte, a l'arquitecte municipal Emilio Gutiérrez Díaz, de "cinema".


Amb la victòria  dels sediciosos feixistes , el local fou requisat pel nou Règim (el propietari, Pau Vallhonrat i Vallhonrat, havia estat alcalde accidental de la República en nom d'ERC) i convertit en Església provisional fins la inauguració (1948) de la cripta del que havia de ser el nou Temple Parroquial en substitució del destruït el 1936.


Posteriorment, funcionà com a cinema fins el 1985, any en què fou tancat definitivament.



En l'actualitat, i des de 1991, és de propietat municipal després d'haver estat venut, i convertit en teatre i sala d'actes, pel seu darrer propietari Pau Vallhonrat i Vilà.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada